A l’Índia viuen 1.250 milions de persones, de les quals, més d’un 80% són hindús. En l’hinduisme existeixen 333 milions de déus, una xifra sorprenent però força proporcional al seu nombre de creients. La religió la trobem a tot arreu, forma part de la quotidianitat de la vida dels indis i, pel que fa a indis, em refereixo no solament als hindús sinó també als musulmans, cristians i tota la resta d’habitants que practiquen altres religions.
Trobem la religió en les vaques que passegen pels carrers, alienes al trànsit i que queden totalment al marge de l’instint suïcida que posseeix als conductors a l’hora de portar un vehicle. La trobem en les ofrenes de flors, coco i garlandes que inunden botigues i mercats de manera inacabable. La trobem en petits temples dispersos pels carrers, com a mitjà pràctic per realitzar les peticions més urgents a un déu o l’altre, depenent del cas.
La trobem en els símbols de la creu esvàstica, que tant mal fa als ulls dels europeus i tant desconcert provoca les primeres vegades. Per ells és símbol de bona sort i prosperitat, molt més antic que l’ús que en van fer després els alemanys, de manera que la pinten a la paret de temples, portes d’acabats de casar o parets del local d’un nou negoci, sense importar-los en cap aspecte que pugui ofendre certes sensibilitats o que sigui icona d’una massacre.
Trobem la religió hindú en mil i una situacions habituals, però lligat a totes aquestes creences, si mirem més enllà, veiem que també trobem un sistema de castes que perseguia tenir dominada a una majoria a través de la incultura i el menyspreu. Trobem un poble lligat a les supersticions, a un passat a l’ombra dels grandiosos temples i enormes i inimaginables palaus i construccions a costa de l’esforç del poble. Veiem persones i animals convivint enmig de la brossa esperant el moment en què puguin permetre’s el luxe de pagar la llenya per cremar les seves despulles a la vora del riu Ganges i, així, posar fi a la vida de sofriment que els promet les successives reencarnacions.
És curiosa, l’Índia. Tothom que tingui interès sobre la raça humana i la seva història hauria d’anar-hi algun cop. Això sí, no espereu entendre-la en quinze dies perquè això no ho aconseguirien ni 333 milions de déus.
