Avui, el món és més petit que mai. Gràcies a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) podem saber, gairebé en temps real, què passa a l’altra banda de món però, també, podem fer saber al món què passa a casa. Segurament hi haurà gent que subestimi la importància del que passa més enllà del seu espai immediat, però és innegable que el món és un tot interconnectat, una cadena de reaccions amb un desequilibrat equilibri que fa que allò que passa en una punta del planeta, tingui repercussions en l’altra. Sí, en tots els àmbits i sense excepció.
Els exemples són infinits: un accident nuclear a Txernòbil posa en alerta la població sueca; unes eleccions presidencials als Estats Units obren les capçaleres de telenotícies d’arreu del món; una reunió entre Angela Merkel i François Hollande marca el ritme econòmic europeu; les ganes de lligar d’un estudiant de Harvard, suposen la invenció d’una plataforma que canvia les relacions socials dels humans; el descobriment d’un laboratori de recerca de Gran Bretanya salva una vida a Múrcia; un referèndum previst a Escòcia, genera expectatives a Catalunya; el fitxatge d’un futbolista brasiler, revoluciona un equip de futbol català; uns crims comesos a Síria, posen en peu de guerra activistes de tot el món; un president sud-africà esdevé exemple del que hauria de ser un polític arreu; la situació econòmica grega, espanta els espanyols; etc., etc., etc.
Sense anar més lluny, el dia 1 de febrer, hi va haver un nou exemple palpable d’aquesta intercomunicació que ens converteix en part d’un tot: la reforma de la llei anti avortament, amb la qual el ministre Gallardón pretén tornar als anys 50, és rebutjada més enllà dels Pririneus (i del canal de la Mànega!) i genera manifestacions en suport a les dones que puguin estar-hi sotmeses. Aquesta solidaritat internacional em fa pensar en aquell eslògan que deia: “Pensa globalment, actua localment”.
Perquè, segurament i gràcies a les TIC, ara disposem de totes les eines per mirar més enllà de les quatre parets de casa, sempre i quan, és clar, no enterrem el cap com un estruç i ens permetem saber què passa al món.
