Situem-nos a mitjans de Juny, he hagut d’anar a Londres per un tema de feina i ara mateix estic assegut en un bar a l’aeroport de Gatwick, esperant que surti el vol de tornada a Barcelona. El bar té aquestes taules grans i allargades que ara estan de moda. Jo m’he assegut en una taula buida i he engegat l’ordinador, la meva solitud dura poc, al cap de pocs moments em rodegen un grup d’adolescents.
Per sorpresa meva es posen a parlar en català, la primera intenció és fer algun comentari perquè em reconeguin com un compatriota, però no trobo el moment d'introduïr-me a la conversa, i també, perquè no dir-ho, em fa gràcia passar inadvertit i fer una mica el xafarder escoltant el que comenten.
Segona sorpresa, aquesta majúscula, parlen de Mataró, de la discoteca Privat, que quedaran al Parc per baixar i pujar la Riera, ... Pel que dedueixo són estudiants d’ESO que han estat uns dies a Londres amb l’institut, no tinc clar si en un viatge de final de curs. De què parlen, doncs, no hi ha grans sorpreses, de les mateixes coses de les quals segurament parlaria jo a la seva edat. Bé hi ha algunes converses molt personals, que jo segur que a la seva edat no tenia, ... de fet no les he tingut ni de gran ...
El que més m’agrada és el seu sentit de l’humor, en el que em puc reconèixer. Jugant amb les paraules, amb el doble sentit d’algunes coses i lliguen una broma amb la següent de manera realment enginyosa, haig de fer esforços per seguir-ne el fil i sobretot per no riure i delatar-me.
Desgraciadament arriba l’hora d’anar a embarcar, amb el que m’estava divertint. Com era d’esperar agafem el mateix vol. La veritat és que fan una mica de merder, alguns canvis de seients, rialles pujades de to, però res exagerat.
La dona que tinc asseguda al costat, amb pinta d’anglesa que ve a Barcelona a gaudir de sol i platja, em fa un comentari sobre la mala sort que hem tingut d’agafar un vol ple de nens que han anat de vacances. Me la miro amb cara de pocs amics i li contesto que encara pot estar contenta, podríem haver hagut de viatjar amb una d’aquestes colles de joves anglesos que van a celebrar el comiat de solter, aquests sí que són desagradables. Què s’ha cregut aquesta bruixa de criticar els meus nens, sí, ja sé que no els conec de res, però és igual, són els meus nens...
