Encavalcats de ple en aquest pendent que ens duu, cada cop més al galop, als sentiments més oposats que ens puguin despertar Les Santes, manllevem estones a les tardes tan llargues o als vespres tan vius per planificar sobre el mapa l’estratègia més acurada per invertir els molts o pocs dies de vacances que hàgim aconseguit acumular al sarró.
Consensuat el destí (amb més o menys morts a la cuneta) en funció d’uns referents tant típics i tòpics com ineludibles, paradoxalment ens acabem imposant el propòsit de sobreeixir la típica postal, encetant la recerca d’indrets, paratges i racons inèdits, les perles d’un itinerari que, esclaus d’una irreductible candidesa, ens permetin auto-convèncer-nos de la inigualabilitat del nostre viatge. Magnífica paradoxa la d’aquests turistes de masses que vivim horroritzats per un turisme massificat que és qui, al capdavall, permet que viatgin mindundis com nosaltres.
Un cop feta la ràtzia de rigor entre amics, coneguts i saludats, l’oportunitat dels nostres temps ens duu a remenar del dret i del revés la xarxa, a la captura de referències, fòrums i blogs de tota mena. Si bé en llegir sobre ciutats i paisatges queda ben palès que sobre gustos no hi valen disculpes, no deixa de sorprendre com a l’hora de valorar els serveis de diverses empreses, la immensa majoria de valoracions resulten atroçment negatives, signades a raig amb paraules enceses pels qui massa sovint se senten maltractats de forma indiscriminada.
Ve a tomb perquè la més que comprensible indignació del davant de tot de la setmana passada coincidia, en el meu cas, amb el tracte exquisit d’una altra empresa que mitjançant uns tràmits planerament senzills em feia arribar, de ben lluny i de forma totalment gratuïta, el recanvi d’unes peces d’un moble adquirit una dotzena d’anys enrere.
Possiblement de forma injusta, el fet d’haver estat maltractats ens aboca al teclat o al bolígraf amb molta més empenta que no pas sentir-nos més que ben tractats. Fóra bo doncs aplicar la mateixa intensitat a l’hora de parlar bé d’altri. Ser agraït, diuen, és de ben parit.
