"- Ei! Quant de temps! Com estàs, com va tot?
- Vaig fent, lluitant per tirar endavant, com tothom. I tu?
- Sí, el mateix..."
És en les petites coses on es noten els canvis, els senyals discrets que apareixen sense avisar fins que, sense que un se n’adoni, s’instal·len en el més quotidià. Qui pot dir que en els últims mesos, setmanes o fins i tot dies no ha tingut, o ha escoltat, un conversa similar, baixant per la Riera, anant a comprar el pa o passejant un diumenge?
Gran part de nosaltres estem en un punt d’inflexió, a punt de treure el cap del forat però amb el cos encara ben ensorrat. Som conscients que tot és diferent, que res material és segur o estable. Vivim en un país amb més de 6.000.000 d’aturats i un Govern que s’amaga en lloc de donar la cara i que, quan la dóna, proclama que no canviarà els seus objectius i les seves polítiques, fent veure que no sap que està fracassant estrepitosament. Vivim en una societat on s’està prioritzant l’actual sistema econòmic abandonant el benestar del poble. Vivim un moment de desgast i la gran majoria en notem, per un lloc o altre, les esgarrinxades.
Però no tot és negatiu! És precisament aquesta consciència col·lectiva la que ens fa somriure de manera còmplice en aquelles trobades, abans incòmodes, amb els que poca cosa tenim en comú. Després de tants anys de desconnexió humana i individualisme, per fi ens comencem a veure capaços de posar-nos colze a colze per un sol objectiu. Molts dels detalls del dia a dia que ens molesten i ens empipen, aquells que ens fan somriure i ens donen un respir, aquells que ens treuen una ganyota de disgust, s’han tornat un bé compartit i proper.
Patir ens fa esdevenir a tots iguals, ens recorda que la nostra sort és aleatòria i que els altres no són tan diferents. Ens fa tornar als nostres orígens i ens deixa el cap clar per aparcar l’orgull i agafar la mà dels que, increïblement, sense quasi saber qui ets, lluiten pel mateix que tu. Un concepte lògic del que implica ser persona, oblidat i ple de pols en un racó, i que és necessari recuperar per tornar a trobar el camí.
