Fa un mes que va arribar la primavera, però fins aquesta setmana passada no ho ha començat a semblar. Serà perquè el dia s’estira, pel canvi d’hora, pel Sol que ja escalfa més al migdia o perquè amb la mirada a l’estiu ens ve més de gust sortir al carrer tant si fa un dia clar com rúfol, però es respira un altre ambient. Sant Jordi és la festa que representaria aquest punt d’inflexió primaveral, entre els freds dies de març i l’estiu que s’acosta. Què passaria si el 23 d’abril fos festiu?
Si al calendari de festes públiques, Sant Jordi fos considerat festiu, podríem gaudir més de la diada. Passejar entre parades de llibres i roses, seure a una terrassa, anar a la platja, fer una excursió,... qualsevol excusa és bona per sortir al carrer. Que sigui laborable és un greuge per no poder fer-ho i compartir amb la família, els amics i veïns aquest entusiasme pel bon temps. De fet, sorprèn com poden omplir-se tant els carrers en un dia laborable.
Malgrat el que acabo de comentar, sóc partidari de mantenir el 23 d’abril amb l’actual estatus de no festiu. Tots els festius amb una data fixa corren el risc d’esdevenir pont. Amb un cap de setmana de tres o quatre dies, es podria mantenir el caliu del dia de Sant Jordi? Difícilment. Segurament sortiríem més, faríem més activitats i seguiríem festejant la primavera, però no convertiríem els carrers per on passem a diari en l’escenari preferent. I és aquest per mi el punt fort de la diada.
De fet, no és estrany que Sant Jordi pugui coincidir en Setmana Santa i la diferència amb altres anys és notòria. Qui més la percep és el gremi de llibreters, amb tot el negoci editorial darrere, o això ens diuen alguns mitjans encara que només sigui com a tòpic. Serà doncs Sant Jordi una jornada laborable perquè el lobby editorial ho vol? Espero i desitjo que no. Sigui com sigui, en un Sant Jordi festiu o laborable, en el diumenge anterior o posterior, la primavera seguirà donant pas a l’estiu i seguirem tenint motius per festejar-ho. A no ser que abans ens carreguem les estacions...
