Probablement comencem a fer-nos grans (o millor dit, a sentir-nos-en) quan comencem a creure que la nostra infància s’assembla més a la dels nostres pares que no pas a la dels nostres fills. El que en recordem o el que creiem recordar, ara que els records ens prenen el mateix to sèpia que prenen aquelles primitives fotos a color. En tot cas, els fills dels setanta vam ser probablement la darrera generació que va gaudir del carrer com un espai més dels nostres jocs, el laboratori més encoratjador per la nostra autonomia.
Després, com si es tractés d’Hamelín, els carrers es van anar buidant de nens, expulsats, segrestats a casa per aquesta creixent obsessió de la seguretat de la que els adults ens fem més malaltissament còmplices a cada dia que passa.
Tot i aquesta (hores d’ara) utopia definitivament perduda, val a dir que, en tot cas, d’uns anys ençà s’han esmerçat força recursos per recuperar alguns carrers per a les persones, fer-los més amables i alliberar els vianants del seu exili a les voreres. Carrers dels i pels vianants on (a ritme de nen, això sí) és possible aturar-s’hi en qualsevol moment per fer els descobriments que calgui, alçant la vista a una façana o baixant-la a les llambordes metàl·liques que com un scrabble urbà conformen els noms dels nostres carrers.
Desconec si l’urbanista que va proposar aquestes llambordes, més enllà de l’estètica, va copsar totes les possibilitats lúdiques que els més menuts en saben treure d’aquestes lletres escampades per la geografia local. En aquest sentit, potser fora bo considerar l’experiència per omplir la ciutat de petits detalls com aquest o els d’altres indrets, com les llambordes del carrer Major de Berga amb il·lustracions de la Patum o instal·lacions d’art urbà com el que a la Barceloneta il·lustra la successió de Fibonacci i que bé valdria una bona sessió de matemàtiques a l’aire lliure.
Detalls que, sense grans ostentacions però que amb tanta ambició com imaginació, podrien convertir els nostres carrers i places en un llibre obert, l’espai on els nens tornarien a aprendre, encara que fos de la mà dels pares.
