El 13 de setembre es va celebrar el Dia Internacional de la Xocolata, una jornada que ret homenatge a un dels productes més estimats per petits i grans. Negra, amb llet, blanca o amb fruits secs, la xocolata té el seu dia des del 1995, coincidint amb l'efemèride del naixement de l'escriptor britànic Roald Dahl, autor de l'obra "Charlie i la fàbrica de xocolata".
De fet, els Estats Units també van donar suport a aquesta iniciativa engegada per França, ja que el 13 de setembre és l'aniversari de Milton S. Hershey, fundador de la companyia Hershey's Chocolate&Candy, la més gran del sector a tot el país.
Una història centenària
No hi ha consens entre els investigadors per determinar quina cultura americana va domesticar l'arbre del cacau per primera vegada. Malgrat tot, es creu que la polpa blanca de les panotxes de cacau era consumida pel seu gust lleugerament dolç a l'Amèrica del Sud, mentre que a l'Amèrica Central les granes es feien fermentar amb la polpa, cosa que donava lloc a la beguda de cacau.
El cacau va entrar a Europa per Espanya, cap al segle XVI, i es va anar introduint gairebé simultàniament amb altres begudes exòtiques com el cafè i el te. Després va anar a parar a Itàlia, França, Anglaterra, Alemanya i Holanda. No serà fins a mitjan segle XIX que la xocolata se solidificarà i tindrà l'aspecte nou que tots coneixem avui dia.
Quina és la millor xocolata?
La resposta a aquesta pregunta és ben senzilla. L’única manera d’assegurar els efectes positius sobre la salut és consumir xocolata de qualitat i amb un alt contingut en cacau (superior al 70%). Si pot ser, també convé que sigui de producció ecològica, sense sucre, de processat en cru (en alguns casos distingida amb l’anglicisme raw) i de comerç just.
D'altra banda, molts us preguntareu quin és el moment més adequat per prendre-la. En aquest sentit, els experts recomanen fer-ne un consum moderat fora dels àpats. I si el gust amarg us tira enrere, una bona manera de menjar xocolata és acompanyada de fruits secs com les panses.
Les propietats
El cacau conté quantitats considerables de teobromina, un alcaloide similar a la cafeïna de menor efecte estimulant sobre el sistema nerviós però molt eficaç sobre els ronyons, els músculs i el cor.
També té tres substàncies més (anandamida, N-oleiletanolamina i N-linoleoiletanolamina) que trobem a l'haixix i la marihuana, i que explicarien la producció d’un estat de benestar transitori i el seu poder d’addicció.
Mites de la xocolata
La xocolata no ajuda a perdre pes ni tampoc és la culpable que et surtin càries o acne a la cara. De fet, si consumeixes un producte de qualitat que no porti sucres refinats ni greixos saturats evitaràs aquests i altres problemes.
Per això fixa't bé en l'etiqueta: els ingredients principals que hem de trobar són pasta de cacau, mantega de cacau i sucre de raspadura i de procedència ecològica.
