Per què les vacances no tenen una estoneta diària dedicada a la cuina? De fet, tot juga al seu favor. La feina minva, les receptes solen ser fredes i més simples de preparar, i tots els membres del grup poden aportar el seu gra de sorra a omplir la taula. I malgrat això, hom sol entrar en la rutina del gaspatxo de tetrabric, la carn arrebossada i la pizza de forn per poder, segons es diu, gaudir el màxim possible de la platja o de la fresca.
L'estiu és un temps magnífic per experimentar. Aquella amanida de pasta amb tomàquet i tonyina pot ser objecte de variants, ampliacions o substitucions fins a arribar al consens d'una recepta nova. El meló de les postres, menjat a mitges llesques, pot convertir-se en una macedònia i compartir paladar, sota la tutela de la menta, amb la pruna, el préssec i fins i tot alguna cirera tardana.
Però el que vull destacar és que, per fer-ho realitat, no cal que el membre del grup o de la família que durant tot l'any es fa càrrec d'aquesta responsabilitat segueixi sotmès a l'esclavatge i solitud de la cuina mentre els altres mandregen esperant el moment d'anar a la platja.
És important tenir-ho clar. Sobretot en el cas de la mainada. Tot el que aprenguin els suposarà un estímul. Deixem que facin de tant en tant un plat. Que aportin la seva creativitat també a la cuina. I, sobretot, que ho facin els nens i les nenes. No era casualitat que la darrera que baixés a la platja durant la meva infantesa fos la mare. La cuina també sol ser el reflex de la societat en que vivim.
