Arcàdia femenina

Crítica de ‘Mujercitas’, de Greta Gerwig

  • Joan Millaret-AMIC //Foto: cedida
  • Dijous, 09 Gener 2020 12:48

Cinema 2017/2020, mujercitas

Després de 'Lady bird' (2017), la cineasta Greta Gerwig ens presenta la seva segona pel·lícula, una nova i personal versió del clàssic 'Little women', de Louise May Alcott. En el món de les germanes March, la directora sembla identificar-se amb la independent i impetuosa Jo March, la noia que vol ser escriptora i que interpreta de forma esplendorosa i commovedora l'actriu Saoirse Ronan.
D'altra banda, un dels trets característics del film és l'aposta per l'alternança entre passat i present. D'aquesta manera es trenca la cronologia lineal habitual del relat, iniciada amb l'estampa iconogràfica de la lectura de la carta del pare absent, destinat al front durant la Guerra de Secessió Americana.

Mujercitas’, de Greta Gerwig (2019)


El relat fragmentat i discontinu facilita que es produeixi també l'evocació de l'adolescència de les germanes com una mena d'arcàdia femenina, un univers radiant i pletòric. Entre representacions teatrals es viu una espècie de celebració de les arts, com una sublimació de l'empoderament femení.