Vida en ombres

Crítica de 'La trinchera infinita', d'Aitor Arregi, Jon Garaño i José Mari Goenaga

  • Joan Millaret-AMIC //Foto: cedida
  • Dijous, 14 Novembre 2019 11:10

Cinema 2017/2019, la trinchera infinita

La memòria dels vençuts i els perseguits per un franquisme anihilador es fa carn i dolor en la pel·lícula espanyola 'La trinchera infinita', dels cineastes bascos Aitor Arregi, Jon Garaño i José Mari Goenaga, Concha de Plata a la millor direcció en el recent 67è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
Tot i l'excepcionalitat de trobar-nos una pel·lícula dirigida a sis mans, cal prendre en consideració que els tres directors es coneixen de sempre i ja han treballat plegats en dos importants films bascos com són 'Handia' (2017) i 'Loreak' (2014).

La trinchera infinita (Aitor Arregi, Jon Garaño,José M. Goenaga, 2019)

Des de la ficció, els cineastes es fixen en el matrimoni andalús format per Higinio (Antonio de la Torre) i Rosa (Belén Cuesta), en què ell, perseguit pels falangistes, es reclou a casa seva en un amagatall secret durant els anys de la guerra. El resultat és un film claustrofòbic en molts moments, dur i incòmode sobre la por dels derrotats, tenallats per l'angoixa de ser detinguts i ajusticiats, un temor adherit a la pell i anul·lador.