El film britànic “Lady Macbeth” de William Oldroyd és una adaptació de l’obra homònima de l’escriptor rus del XIX Nikolái Leskov, a partir de la tragèdia clàssica de Shakespeare, “Macbeth”.
Cineasta debutant, provinent del teatre, Oldroyd imprimeix un to auster, espartà, abstracte quasi, que treu un profit immens d’un minimalisme i una geografia d’espais buits en la casa pairal. Una realització on predomina una evident sensació d’estatisme i de rigidesa, gràcies a plans fixos i moments quiets, que li escau d’allò més bé a un film d’atmosfera tancada i claustrofòbica.
Pel·lícula d’interiors que juga també la carta d’una ambientació rural, que apareix feréstega i salvatge, encomanant-se també de l’ambient opressiu i asfixiant de l'atmosfera de la casa, entre murs. En aquest marc natural del camp britànic, així com l’època reflectida, segle XIX, la seva visceral i trastornada història romàntica ens condueix també al clima melodramàtic i enterbolit de “Cims borrascosos” d’Emily Bronte.
