Dan Brown va saltar a la fama amb el Codi da Vinci, un best-seller que jugava amb religió i enigmes per aconseguir enganxar a milions de lectors arreu del planeta. Com a qualsevol best-seller, les productores cinematogràfiques se’n rifen els drets per poder realitzar l’adaptació al cinema, i la saga del professor Robert Langdon no n’és menys.
A Inferno hi trobem un escenari similar al dels anteriors films, on gairebé es pot dir que és més rodó i realista el llibre que la pel·lícula. Ron Howard sembla que ha trobat el to de narració ideal per a la saga, que s’adapta bé al llenguatge cinematogràfic i gaudim de dues hores de cinema ben fet però sense més pretensions.
A més a més, si hi afegim l’actuació d’un Tom Hanks que sembla passar per una “segona joventut” cinematogràfica i de Felicity Jones, per a qui els anys no avancen, trobem una pel·lícula que s’aprofita de la fama de la novel·la però sabent corregir els defectes en la seva adaptació.
