El president de Marvel Studios defensa que el seu estudi no creu en el “gènere” de superherois sinó que prefereixen utilitzar altres gèneres cinematogràfics per explicar les seves històries. Aquesta filosofia mai ha estat tan clara com en la nova entrega de l’heroi americà. Seguint amb la seva cerca de talents en altres mitjans, en aquest cas la televisió, Marvel ha confiat en els germans Russo per portar a imatges un guió que té en els thrillers de conspiracions dels anys 70 com ‘Els tres dies del Condor’ la seva principal inspiració. I no per casualitat, a un dels mites de l’època, Robert Redford, com a secundari de luxe.
Amb l’estructura d’una agència governamental com SHIELD, l’organització que ha estat la cola que ha subjectat els herois a la majoria d’històries Marvel vistes fins ara al cinema, el guió aprofita per construir una gegant nina russa on res és el que sembla i els secrets i les conspiracions estan a l’ordre del dia. Podria semblar que posar un heroi dels anys 40 enmig d’un clima post 11-S centraria massa l’acció en la diferència entre el món en què va néixer i en el que ha de viure ara. La cinta, però, passa per la crítica a la idea de la vigilància de les persones per acabar lligant, sense desvetllar res, amb la primera entrega de la saga, que explicava els orígens del personatge.
A la vegada, i mentre les últimes aventures d’Iron Man i Thor després dels Venjadors estaven més aïllades, aquesta aventura sacseja i afecta el futur d’aquest univers cinematogràfic compartit que Marvel ja domina gairebé a la perfecció. I ho fa amb algunes de les millors seqüències d’acció crua dels últims anys, apostant més pel cos a cos que pels grans efectes especials, que també hi són.
Més enllà de Redford o Samuel L. Jackson, s’ha d’aplaudir la simbiosi que Chris Evans i Scarlett Johansson tenen amb els seus personatges -una de les millors idees del film és fer-los companys-.
