Diagnòstic:
Juntament amb l’Iron Man 3 que vam poder veure al maig, aquest nou Thor forma part de la coneguda com a Fase 2 de l’Univers Cinematogràfic de Marvel. L’experiment d’aquest univers compartit de personatges ja va funcionar amb una Fase 1 que va culminar amb Los Vengadores. Els reptes de les cintes d’aquesta nova fase són, però, uns altres. Per primera vegada els creadors de Marvel s’enfronten al repte d’oferir aventures que no estiguin condicionades per la presentació dels personatges. Sembla que deixar enrere el llast de l’origen prova a la ‘Marca Marvel’, sinònim d’“entreteniment crispeter”, per si algú esperava alguna cosa diferent. Ja es coneixen els protagonistes i, tot i que s’introdueixen nous conceptes, l’aventura pot posar la directa. Malgrat que la introducció de nova mitologia sempre alenteix l’inici de cintes d’aventures com aquesta, un cop les cartes són sobre la taula ‘El Mundo Oscuro’ posa davant dels ulls de l’espectador un còmic en imatges. Ni més ni menys. Que els mateixos que publiquen les històries en paper supervisin l’adaptació a la pantalla ajuda a un llenguatge propi, a una marca, com dèiem abans, ja establerta.
Tot i que el personatge més agraït sempre serà Loki, el Thor de Hemsworth guanya presència. Hopkins, Elba, Portman, tots saben a què juguen i saben quin és el seu paper. Fins i tot els secundaris que aporten l’humor del contrast entre humans i deïtats, tenen el seu moment per brillar. Aquí, però, és on podríem trobar que la pel·lícula va una mica massa enllà. Alguns intervals humorístics potser resten força a la batalla final, d’altra banda, molt ben plantejada i original. Fora d’això i d’un dolent sense excessiu carisma, ‘Thor: El mundo oscuro’ ofereix una entrega molt més rodona que el primer contacte amb el personatge.
