Aspencat –dubstep, reggae, ska– és, després de quatre discos, un dels principals ambaixadors de la nova música valenciana a casa nostra. Cantant en català i resseguint els mateixos camins que els ja retirats Obrint Pas van fer perquè la música festiva del País Valencià fos coneguda i seguida a Catalunya, el grup actua dilluns a la platja de Vilassar de Mar en el marc de la Revetlla Popular de Sant Joan. Kiko Tur és el cantant d’un grup que, amb l’actual Antimatèria Tour, està arribant amb gran èxit al gran públic.
Què és Aspencat i en quin moment està?
Som un grup en marxa des del 2006, tot i que el grup actual ve des del 2001, amb el disc ‘Naixen Primaveres’. Aquell disc va ser una declaració d’intencions del que som i el que volíem ser com a grup, amb l’estil que actualment tenim. Ara mateix estem en un moment bo perquè cada vegada hem tingut més bona acollida entre públic i mitjans i, fins i tot, pel que fa a premis i el que ens dóna més alegria és el creixent públic que tenim a cada concert. A casa nostra ja teníem el públic més consolidat però ho hem notat sobretot al Principat. Els darrers dos anys estem veient una gent que ens coneix, que canta les cançons i ens segueix. I això ens omple molt d’orgull.
Què està passant al País Valencià amb l’actual eclosió musical?
El que passa a València s’ha de llegir en clau política. Al País Valencià portem molts anys de repressió en l’àmbit cultural i lingüístic i és evident que això, al final, ha fet que sortiren moltes propostes i moltíssima gent que a través de la música vulguin ridiculitzar aquesta lluita seva contra la nostra pròpia cultura. És en aquest sentit que cal entendre el nostre cas, o el d’Orxata, o el de La Raíz –tot i que canten en castellà– i també Atupa, Arrap, Auxili... sembla que al País Valencià estem vivint un ‘boom’ però es deu a que mai hem tingut suport de les institucions i partim d’horitzons humils, molt undergrounds, molt de cadascú cuinant-se la seva música. El tema identitari i ideològic ha patit grans entrebancs i això ha acabat per sortir, fruit que no hem tingut mai res de cara i això ens ha fet més forts.
Us sentiu els hereus del que va representar Obrint Pas en la connexió cultural entre Catalunya i València?
Nosaltres no. Som molt amics dels Obrint Pas i tenim reconeixement enorme per tot el que han fet, però és molt agosarat comparar-se amb ells perquè han fet molt i en una època molt més complicada que l’actual. La seva tasca els anys noranta era molt més difícil que la nostra avui en dia i no ens comparem amb ells. Els estils musicals, a més, són ben diferents i partint del màxim respecte cap a ells com a ambaixadors de la nostra música al Principat, ultramar, Japó. No som hereus d’ells sinó humils continuadors de la seva tasca.
Sou un grup nombrós. Com creeu les vostres cançons?
Pel que fa a composició podríem dir que som un binomi, tot i que hi participa tota la banda. El que és més la música la porta Pasu Giner i a nivell de lletres i missatge jo sóc el que articulo les cançons, tot i que l’altre company que canta, Ivan Gosp, hi aporta la seva visió. Aquesta seria la llavor de les nostres cançons i el nostre missatge musical i les madurem al treball d’assaig en comú amb els nou membres que som al grup.
Actueu avui a Vilassar i a l’agost a Argentona. Com encareu la doble cita amb el Maresme?
Al Maresme hi tenim molts amics i és una comarca que ens agrada molt. A Mataró hem estat a la Festa Major i a la Botifarrada a la Hispanitat i en altres concerts. Coneixem els Ebri Knight d’Argentona, gent d’Arenys, de Mataró i moltíssims coneguts que ens hem anat trobant que ens segueix allà on anem. Ens agrada molt la comarca, la seva gent i serà especial tocar en una nit especial com és la de Sant Joan.
