El flamenc més autèntic i festiu és el que va sonar el passat divendres a la nit al concert dels gaditants Ea!, uns visitants assidus a la sala mataronina, que com han fet en les seves anteriors visites, van aconseguir una bona entrada de públic. Un públic que els és fidel a les seves actuacions a la ciutat, i ho fan perquè el grup s’ho mereix i és
garantia de ball i de festa. Els que els coneixen ja ho saben, anar a un concert d’aquest grup és un no parar, mentre que els que s’hi acosten per primera vegada se sorprenen en veure com el grup no deixa ningú quiet i acabes absolutament immers en l’atmosfera festiva que creen. El públic content, igual que ho està la cantant dalt de l’escenari, lliurada al seu públic, amb una capacitat de transmetre d’allò més
fresca i sorprenent i una interacció amb els seus seguidors que arriba al punt de demanar amb quins temes volen que acabi el concert.En definitiva, un concert a on els ritmes flamencs dominants es barregen amb altres cultures com les magrebis, hindús o andines. Unes mescles que no només beuen de fora de les nostres fronteres, sinó que barregen el fons andalús amb influències basques o castellanes, depenent del moment. Una barreja explosiva de la qual no se’n salva ni una cançó tant coneguda per tots com el tradicional “que llueva, que llueva, la virgen de la cueva”