Quan la majoria de nosaltres pensem en un desert, probablement la imatge que ens ve al cap és la d'un camp infinit de dunes daurades o la d'una extensa esplanada esquerdada i solitària. Però per estrany que sembli, al Maresme també en tenim, de deserts, i estan sota l'aigua.
Els deserts submarins, o blancalls, nom que acostumen a donar els especialistes a aquesta problemàtica, són un fenomen que afecta totes les zones temperades del planeta, entre elles el mar Mediterrani, i que s'ha estès en els últims anys. "El problema dels deserts submarins hi ha sigut sempre i és una de les coses que els primers ecòlegs van començar a estudiar", explica en Jordi Boada, oceanògraf i doctor en biologia marina. "Però des de fa quatre anys, tenim la sensació que han augmentat a la costa catalana. I parlant-ne amb diferents investigadors d'arreu del món, coincidim tots en aquesta idea", continua.
Boada és investigador a la UB, on fa el seu postdoctorat, forma part de l'equip d'investigadors del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i és el coordinador del projecte de ciència ciutadana Deserts Submarins.
"La sobrepesca de depredadors fa que hi hagi més herbívors dels que els boscos poden tolerar”
La problemàtica
Un blancall és el que queda quan desapareix el bosc que hauria d'haver-hi sota el mar: una zona de roca completament pelada. El problema dels deserts submarins, segons Boada, ha estat fins ara un tema molt desconegut perquè "fins i tot es desconeixia que hi hagués boscos sota el mar", tot i que des del punt de vista de la recerca s'hi ha treballat.
Quan en Jordi feia la seva tesi doctoral al Centre d'Estudis Avançats de Blanes, van tenir la impressió que cada cop veien més deserts en zones que abans havien estat plenes per boscos d'algues. Aquesta va ser la motivació principal per engegar el projecte.
Actualment, el projecte es troba en fase d'identificació dels deserts. "Com a investigadors tenim les nostres zones d'estudi habituals, però no podem arribar a tot el món", apunta Boada. Un dels punts del projecte és la creació de la plataforma Observadors del Mar, oberta a observadors individuals que vulguin involucrar-se en la identificació de deserts arreu del món.
Els col·laboradors, que són sobretot centres de busseig, organitzacions o persones a títol individual, siguin bussejadors, nadadors o pescadors, poden entrar a la plataforma i compartir informació i dades que ajudin els investigadors en la seva tasca. "Creiem que aquesta és l'única manera que aconseguirem entendre les dinàmiques dels deserts submarins, cosa que és clau per prevenir que passi i per recuperar el bosc perdut", assegura. La idea principal és que totes les àrees que puguin estar afectades estiguin cobertes.
La principal conseqüència de la desertització és una pèrdua de productivitat i de diversitat enorme. "Els boscos d'algues, com a la terra, són estructurals. Les algues són cases per a moltes altres espècies i, sense elles, no podrien reproduir-se. A més, moltes són d'interès comercial i, si perdem boscos, perdem també potencial de recursos naturals i això té un efecte en l'economia, sobretot de les poblacions costaneres", explica Boada. A més, també perdem capacitat per frenar el canvi climàtic, ja que les algues són productores d'oxigen, i la possibilitat de descobrir el potencial farmacològic d'espècies encara desconegudes.
Les causes
Hi ha tres factors importants que afavoreixen la desertització. En primer lloc, la sobrepesca de depredadors provoca desequilibris en la cadena i fa que hi hagi més herbívors dels que els boscos poden tolerar. D'altra banda, hi ha l'arribada d'espècies invasores que causen noves interaccions als medis. En aquest cas, al Mediterrani, arriben pel canal de Suez noves espècies herbívores que intensifiquen la desaparició dels boscos d'algues. Finalment, també hi té un paper important l'escalfament global. Aquest fenomen fa que alguns boscos arribin al seu límit de tolerància tèrmica i que, quan hi ha onades de calor, desapareguin.
En el seu dia a dia, els investigadors se centren a preguntar-se quin efecte tenen cadascuna d'aquestes peces per buscar la solució més adequada per a cada cas i trobar mesures per recuperar el bosc que s'ha perdut.
Què hi puc fer?
Si vols aportar el teu granet de sorra, hi ha diferents alternatives. En primer lloc, el projecte ha engegat un Verkami (www.verkami.com/projects/21916-hidden-deserts) que durarà fins al 15 de juliol, amb l'objectiu d'aconseguir 10.000 euros. "El projecte té una xarxa d'investigadors darrere, però necessitem de manera urgent tenir un sac de diners per invertir en material per fer més fàcil la feina dels col·laboradors", explica Boada. D'altra banda, si acostumes a entrar al mar, pots aportar informació a Observadors del Mar i, de manera general, fer el que estigui a les teves mans per frenar el canvi climàtic.
