Vagi per davant que veure qualsevol concert de música sud-sahariana val la pena de per si, per la festa i el sentiment. L’espectacle és tant a dalt com a baix de l’escenari i la passió corre per les venes a gran velocitat. Per això el concert de Fallou Dieng va recordar en aquest sentit a l’històric de Yossou N’Dour el 28 de juliol de l’any passat. Els dos són senegalesos, els dos són estrelles al seu país, els dos s’assemblen en tot i els dos van ser capaços d’encendre dues festes de gran intensitat. A diferent escala i reconeixent mestre i deixeble, però amb el mateix bon regust de boca que deixa aquesta música denominada “mbalax”, que sedueix i entra amb força a l’organisme humà.
Les diferències, però, es noten. Dieng és similar a N’Dour però menys acurat i internacional, una mica més barroer, musicalment parlant. D’entrada es presenta a escena amb un vestit típic del seu país, però és que a més l’acompanyament musical dels DLC és notori però en la seva demostració prèvia van evidenciar no sé res de l’altre món. L’aparició en escena de Dieng ja va ser una altra cosa i ben aviat la seva veu va fer-se lloc amb un interessant diàleg de música constant i alts-i-baixos vocals de gran interès. El repertori de Dieng va revelar-se intens però també limitat, potser perquè inconvenient de ser a l’ombra és que mai et toca el sòl. Amb tot però va ser un dels concerts de gaudir, amb la gent, amb ell i amb el grup.
