El mataroní Josep Domingo ha estat el guanyador de la darrera edició de la Pirena, tot i venir d’una comarca tradicionalment marinera. Però no només això, sinó que ha estat el primer muixer català que ha guanyat la competició. Nosaltres hem pogut parlar amb ell i ens ha explicat les seves experiències a la cursa i els secrets que l’han proclamat vencedor.
Quina ha estat la clau de la victòria a la Pirena d’enguany?
Fa quatre anys que vaig a entrenar a Noruega o Suècia. Aprofitant les meves vacances de desembre em vaig trobar amb en Rudi Ropetz, tricampió de Pirena. Ell ja s’ha retirat, i em va donar consells per entrenar, com preservar els gossos, no cansar-los, i també em va donar unes estratègies de carrera. Durant la Pirena cada dia em trucava i m’aconsellava com fer-ho. Cada any sortíem a Pirena amb el màxim número de gossos, teníem una molt bona primera setmana, però a partir d’aquí els gossos tenien una baixada. Aquest any va ser al revés, el primer dia vaig sortir amb sis gossos dels catorze que et deixen apuntar, descansaven vuit, el segon i tercer dia vaig sortir amb vuit i descansaven sis i a la quarta etapa els hi vaig donar la sorpresa, vaig sortir amb tota l’artilleria i vaig treure nou minuts d’avantatge. Altre cop vam tornar a baixar el número de gossos i de velocitat i a l’etapa de Chiula, a França, vam tornar a aplicar la mateixa tàctica i vaig prendre set minuts més, el que em va permetre fer una Pirena més relaxat i descansat. Mai ho havia fet d’aquesta manera, sempre sortia a totes i anava ben classificat, segon, tercer, des dels primers dies però acabava igual. Aquesta estratègia em va permetre aconseguir el primer lloc.
Pot semblar contradictori que un maresmenc, sigui el primer muixer català en vèncer a la Pirena.
És atípic perquè els grans muixers viuen als països escandinaus. Jo recordo fa deu o dotze anys quan anava a les curses de Noruega o Suècia, o fins i tot un cop que vaig anar a Alaska, em preguntaven: però a Espanya hi ha neu?. Ara en aquest món em coneix tothom i sóc molt respectat, quan abans no haguessin donat un duro per nosaltres.
D’on va sorgir l’afició per aquest esport?
L’afició em ve d’un gos que li vaig comprar a la meva filla fa setze anys. Un dia vam anar a esquiar a la Molina, ens vam endur el gos i vam veure molts gossos, pancartes, una megafonia, era la primera edició de Pirena. Enguany ha estat la setzena edició i jo he participat a catorze. Quan vaig veure tota aquella moguda vaig descobrir aquest esport i vaig saber que era l’esport que volia fer.
Com entreneu?
Entrenem a principi de temporada amb una moto de 4 rodes, amb un quad, o amb un tricicle especial que és com una moto de trial de 4 o 3 rodes i entrenem pel parc natural del Montnegre o pistes forestals properes a Mataró. Si la temperatura al Maresme no és adient, m’en vaig als Pirineus a entrenar cada cap de setmana i a la que arriba la temporada de neu vaig allà on hi hagi neu perquè els gossos comencin a entrenar amb neu.
Les properes fites.
La primera fita va ser ser campió d’Espanya, ara ja fa nou anys que ho sóc, la següent fita va ser la Pirena i enguany ho he aconseguit i la immediata que m’he fixat és ser campió del món en modalitat d’spring. La cita és Suècia l’any que ve al més de febrer.
El vencedor de Pirena 2006
> Ha participat en 14 edicions, Pirena enguany organitzava la setzena, ha faltat només a dues.
> És la cursa més important d’Europa.
> Domingo és el primer espanyol que la guanya, ha quedat dos cops tercer i un segon.
> Té 24 gossos de competició.
> Al primer Pirena va participar amb el gos de la seva filla, un gos d’una veïna i dos gossos del seu nebot, de 32 participants van acabar 29 i ell va ser el 28è.
> La setmana després de Pirena va obtenir la medalla de Plata al campionat d’Europa de mitja distància, està convençut que si no hagués participat hagués vençut perquè tots els competidors havien preparat la carrera a consciència i els seus gossos estaven cansats per la Pirena.
> És campió del món sobre terra.
