La parròquia de Sant Julià d'Argentona recupera aquesta setmana les seves campanes després del procés de restauració completat amb èxit. La vila recupera, també, així el toc idiosincràtic de les campanes que tant s'ha trobat a faltar aquests mesos. El que no s'ha recuperat, però, des del 1936 és la campana més estimada i històrica d'Argentona, la Juliana, associada fins i tot al malnom de repicatruges que gasten els argentonins. Amb motiu de la Guerra Civil espanyola es va despenjar i perdre, segurament per a ser fosa per fer armament, la campana més carismàtica d'Argentona.
La intervenció arqueològica feta el 2015 en un solar a la plaça de l'Església d'Argentona, va permetre documentar una estructura per a la fabricació d’una campana i el motllo de fosa de la campana Juliana del segle XVII.
Documentada
Les fonts documentals esmenten que aquesta popular campana es va fabricar al 1690, per part del mestre campaner barceloní Joan Andreu, el 10 de setembre de 1690, i que va ser col·locada a la cara de migdia del campanar de l’església de Sant Julià. Segons citen les fonts, el diàmetre màxim de l'esmentada campana era de 1.30 m de diàmetre i 1.30 m d’alçada, la qual cosa concorda amb les mides que presenta l’estructura localitzada a l’interior del retall.
La troballa
El 2015 es va descobrir en la intervenció arqueològica a la plaça de l'Església l'estructura amb la que s'havia fabricat
La campana va ser arrencada del cloquer de la parròquia i llençada daltabaix el 1936 amb l’inici de la Guerra Civil espanyola.
L’arqueòleg Cesc Busquets subratllava el 2015 que “aquesta campana és un element molt important de la història local d’Argentona, ja que llegendes com les de les bruixes de Burriac o la dels repicatruges, s’expliquen a través de l’església i la Juliana, la seva campana més emblemàtica”.
