L’argument: Un grup de persones, que han intentat treure’s la vida per algun motiu i no ho han aconseguit, coincideixen en una terapia de la Seguretat Social. Els suïcides decideixen crear un club secret amb l’objectiu de matar-se els uns als altres i és per això que es reuneixen un cop a la setmana. Aviat descobriran que si matar-se un mateix ja és difícil, matar a algú altre encara ho és més.
L’anècdota: Roberto Santiago va escriure el paper protagonista del film per a Fernando Tejero, amb qui va treballar a ‘El penalti más largo del mundo’. En aquella època, Tejero acabava de viure un desengany amorós i Santiago, mentre el consolava, prenia nota per a la seva propera pel·lícula.
Diagnòstic: Basat en el relat homònim de Robert Louis Stevenson, ‘El club de los suicidas’ es mou entre el drama i la comèdia sense trobar-se còmode en cap dels dos gèneres. I és que intentar fer riure sobre un tema tant seriós com el suïcidi no és fàcil si, a més, es pretén ser respectuós amb els motius que porten algú a una situació tan desesperada. És per això, que els espectadors que esperin una comèdia esbojarrada s’enduran una decepció. Els pocs moments d’humor del film estàn recollits al tràiler i muntats amb molt més ritme. Tot i així, la cinta compta amb bons intèrprets que s’esforcen en pal·liar les mancances d’un guió insuficient.
Efectes secundaris: Adient per entretenir-se una tarda de diumenge sense gaires pretensions.
