En el marc de l’anomenada ‘Torna del Grec’, que per quart any consecutiu intenta ser la versió off del ‘Festival Barcelona Grec’, el Versus Teatre ha estrenat ‘Viatge a Califòrnia’, una obra de Toni Cabré que ha dirigit el també mataroní Moisès Maicas. Es tracta d’un text escrit ara fa dotze anys, que el 1995 ja va ser objecte d’una lectura dramatitzada al Teatre Romea, que el 1997 havia estat guardonat amb el Premi Recull, però que fins a aquests moments mai no havia aconseguit ser representat.VigènciaLa primera constatació que es pot treure de la cerimònia d’exhumació d’aquest ‘Viatge’ que ara Maicas ha oficiat és que la peça de Cabré aguanta prou satisfactòriament el pas dels anys. I no es tracta pas d’un mèrit menor si es té en compte que la corrupció n’és un dels pretextos argumentals. Perquè avui qualsevol ficció teatral en aquesta matèria té el risc de quedar-se curta al costat del gavadal de corrupteles, totes ben reals, que de fa temps han esdevingut el nostre pa mediàtic de cada dia. Desafeccions, infidelitats, negocis pocs clars i l’accident mortal de la filla serveixen a Cabré per ordir el drama familiar d’uns personatges hipotèticament normals, però calamitosament grisos i moralment insolvents. El ‘Viatge’ és una obra que presenta no poques dificultats d’interpretació. En què escenes simuladament reals es barregen amb d’altres de suposadament fantasioses que la imaginació del pare, el protagonista masculí, va desgranant i que donen peu a la intervenció paulatina de la filla i de la mare. Tot això Cabré ho serveix, a més, a fuetades, amb un munt de rèpliques intenses i aspres. Una duresa amanida, però, com ell fa sempre, amb un doll constant d’ironia que li permet engaltar reflexions ètiques, crítica social o anàlisis de sentiments i d’emocions amb un aparent relativisme. És la seva manera de defugir el pendís melodramàtic i de llençar alhora petites càrregues de profunditat.Direcció apropiadaAra bé, dit això, el mèrit principal d’aquest feliç retrobament tardà del ‘Viatge a Califòrnia’ radica en les opcions de la posada en escena. I és que Moisès Maicas n’ha estat un guia incondicional. Tot ho ha posat al servei del text. Des de l’austeritat escenogràfica de Sergi Broto a la propietat del vestuari de Ximena Moreno o l’encert efectiu de la il·luminació de Pep Gàmiz. La direcció d’actors també l’ha ajustada fins a la subtilesa. I es nota tant en el paperàs d’Àlex Casanovas, que porta el pes de la representació i desenvolupa una multiplicitat de registres, com en les intervencions contrapuntístiques d’Aida de la Cruz en el rol de filla o en la solvència continguda amb què Lali Barenys fa de mare. De tot plegat Toni Cabré en pot estar ben content. Perquè aquest és un bon ‘Viatge’ que a més del Versus Teatre es mereix un recorregut per d’altres sales del país. Passant per Mataró, és clar. Un retard que fa bo el viatge
Moisès Maicas porta a escena ‘Viatge a Califòrnia’ de Toni Cabré
En el marc de l’anomenada ‘Torna del Grec’, que per quart any consecutiu intenta ser la versió off del ‘Festival Barcelona Grec’, el Versus Teatre ha estrenat ‘Viatge a Califòrnia’, una obra de Toni Cabré que ha dirigit el també mataroní Moisès Maicas. Es tracta d’un text escrit ara fa dotze anys, que el 1995 ja va ser objecte d’una lectura dramatitzada al Teatre Romea, que el 1997 havia estat guardonat amb el Premi Recull, però que fins a aquests moments mai no havia aconseguit ser representat.VigènciaLa primera constatació que es pot treure de la cerimònia d’exhumació d’aquest ‘Viatge’ que ara Maicas ha oficiat és que la peça de Cabré aguanta prou satisfactòriament el pas dels anys. I no es tracta pas d’un mèrit menor si es té en compte que la corrupció n’és un dels pretextos argumentals. Perquè avui qualsevol ficció teatral en aquesta matèria té el risc de quedar-se curta al costat del gavadal de corrupteles, totes ben reals, que de fa temps han esdevingut el nostre pa mediàtic de cada dia. Desafeccions, infidelitats, negocis pocs clars i l’accident mortal de la filla serveixen a Cabré per ordir el drama familiar d’uns personatges hipotèticament normals, però calamitosament grisos i moralment insolvents. El ‘Viatge’ és una obra que presenta no poques dificultats d’interpretació. En què escenes simuladament reals es barregen amb d’altres de suposadament fantasioses que la imaginació del pare, el protagonista masculí, va desgranant i que donen peu a la intervenció paulatina de la filla i de la mare. Tot això Cabré ho serveix, a més, a fuetades, amb un munt de rèpliques intenses i aspres. Una duresa amanida, però, com ell fa sempre, amb un doll constant d’ironia que li permet engaltar reflexions ètiques, crítica social o anàlisis de sentiments i d’emocions amb un aparent relativisme. És la seva manera de defugir el pendís melodramàtic i de llençar alhora petites càrregues de profunditat.Direcció apropiadaAra bé, dit això, el mèrit principal d’aquest feliç retrobament tardà del ‘Viatge a Califòrnia’ radica en les opcions de la posada en escena. I és que Moisès Maicas n’ha estat un guia incondicional. Tot ho ha posat al servei del text. Des de l’austeritat escenogràfica de Sergi Broto a la propietat del vestuari de Ximena Moreno o l’encert efectiu de la il·luminació de Pep Gàmiz. La direcció d’actors també l’ha ajustada fins a la subtilesa. I es nota tant en el paperàs d’Àlex Casanovas, que porta el pes de la representació i desenvolupa una multiplicitat de registres, com en les intervencions contrapuntístiques d’Aida de la Cruz en el rol de filla o en la solvència continguda amb què Lali Barenys fa de mare. De tot plegat Toni Cabré en pot estar ben content. Perquè aquest és un bon ‘Viatge’ que a més del Versus Teatre es mereix un recorregut per d’altres sales del país. Passant per Mataró, és clar. 
