El CN Mataró va superar la primera fase de l'Eurolliga, quedant terceres de grup. Tot i començar amb mal peu amb una dura derrota contra l'Uralochka, l'equip de Marina Zablith va saber refer-se. El camí europeu continuarà l'últim cap de setmana de novembre, a Atenes, on les mataronines es trobaran amb tres rivals de gran nivell: l'Olympiakos, el Dunaujvaros i el Mediterrani. Conversem amb l'argentonina Helena Lloret, qui ha estat la màxima golejadora de la primera fase amb 8 dianes, per saber com ha rebut l'equip el pas a la següent fase i com l'encara.
Com valores aquesta primera fase de l'Eurolliga?
Ens esperàvem una fase molt dura i efectivament ho ha estat. Sobretot el primer partit va ser, mal dit i ràpid, com una hòstia a la cara, la qual no ens esperàvem tan forta. Tampoc esperàvem perdre, perquè volíem guanyar els tres partits, però va resultar ser un rival al qual no vam poder ni apropar-nos. Això ens va tocar molt la moral de cara als següents partits per dir-nos: 'no podem anar així, hem d'espavilar i hem d'anar a totes'. I vam sortir molt serioses i molt concentrades en els dos següents partits, amb ganes de reivindicar que el paper que havíem fet amb l'Uralochka no era el real.
A escala individual, vas tenir-hi un paper destacar sent la màxima golejadora. Com et trobes amb l'equip?
Amb l'equip genial, és inigualable. Hi ha moltes jugadores que sempre hem estat juntes al CAR entrenant, amb la selecció... I que aquest any puguem compartir tantes jugadores el mateix equip i la mateixa dinàmica és molt especial i a mi em fa molta il·lusió. Suposo que gran part de la motivació que tinc a l'hora de jugar és per l'equip que formem.
I pel que fa al teu joc dins la piscina?
En aquesta fase, sorprenentment bé. Feia molts mesos que no acabava de trobar-me del tot. Em faltava una mica de confiança amb mi mateixa i no sé com però la veritat és que aquesta fase m'ha servit una mica per recuperar-la. Però crec que el factor clau ha estat sortir concentrades, anar a fer la feina que tocava i així és com surten les coses, en equip sempre.
A finals de mes teniu la següent fase, i no us ha tocat un grup gens fàcil. L'heu valorat dins el vestuari?
L'hem valorat molt [riu], des del minut 1 no hem parat de valorar. És un grup molt complicat, molt. Tampoc esperàvem un grup fàcil ni hi havia possibilitat de tenir alguna cosa regalada. Arribades a aquests nivells, tot és difícil. L'Olympiakos és un equip amb el qual vam jugar l'any passat i és molt dur. Té mitja selecció grega, però mirant-ho amb optimisme, els falten algunes jugadores de l'any anterior. Creiem que això fa que l'equip sigui una mica més assequible. També comptant que nosaltres ens hem reforçat. Esperem que hi hagi partit. Després hi ha el Dunaujvaros, que també ha perdut una jugadora molt important que ofensivament marcava el ritme del seu equip i ara no està. Crec que també és un punt que ens motiva de cara a jugar amb elles.
I un vell conegut, el Mediterrani.
Ens hem enfrontat contra elles, sabem més o menys a què juguen. Té la Roser, amb qui òbviament sobren les paraules... És ofensivament molt potent. També la Clara, que genera molta perillositat dins l'equip, i altres jugadores que també ho fan molt bé i no són menys importants que complementen l'equip. Esperem estar a l'altura dels tres partits i endur-nos almenys una plaça de cara a la Final Four.
Com se sent l’equip per afrontar aquesta segona fase?
Parlo en nom meu però crec que també puc parlar en nom de l'equip quan dic que estem motivades, ho veiem tot amb optimisme i tenim moltes ganes de fer-ho bé.
Canviant de competició, suposo que esteu contentes per com heu arrencat la lliga.
I tant, no ens esperàvem tan bon inici. Però crec que tampoc podem estar pensant en si som o no som millors o pitjors. Hem de seguir treballant i fer la feina concentradíssimes. Anar totes a una i fer tot el que digui l'entrenadora tal qual ho diu, perquè així estem molt més blindades com a equip en defensa, en atac... Ho podem controlar tot més. Això és una mica la clau de qualsevol equip, però realment és la nostra. Espero que seguim fent les coses en equip, juntes i acord amb el que diu l'entrenadora. Amb això crec que tenim molt guanyat, però ja es veurà; l'altre equip també juga.
Des de fa dos anys, a més de ser waterpolista, l'Helena Lloret també és tatuadora. Tot va començar quan va obrir un compte d'Instagram (@helenalloretart) per mostrar els seus dibuixos, un dels seus hobbies. A partir de la demanda de la gent va fer-ne quadres i tatuatges, passant a tatuar-los ella mateixa. "M'omple molt, em fa molt feliç, i sorprenentment m'agrada molt més dibuixar a la pell que no a un full de paper", explica.
