El Quadis CN Mataró continua el seu camí a Europa després de passar la primera ronda amb dues victòries (Split i Anvers) i una derrota (Mediterrani). Aquest cap de setmana, disputaran la segona fase de grups a Mataró, on els locals hauran de veure’s les cares amb l’Eger (Hongria), el Montpeller i el CN Noisy-le-Cec (França). En Germán Yáñez, veterà del Quadis, ens explica com arriba l’equip i, també, com s’hi troba nivell personal.
Vau complir el primer objectiu de l’Eurocup: passar la primera ronda. Com valores aquest el primer assalt?
Per nosaltres és importantíssim superar-ho, tant per l'esforç que van fer els jugadors durant tota la temporada per guanyar-s'ho, aconseguint el 4t lloc a la lliga, com per l'esforç econòmic que fa el club. I pel que fa a la valoració esportiva, l'objectiu està complert. Vam anar-hi una mica amb la incògnita respecte dels equips amb els quals ens havíem d'enfrontar, a excepció del Mediterrani. El primer partit contra l'equip croat era a tot o res, era importantíssim guanyar. Ens va costar, perquè no teníem molta informació dels jugadors de l'altre equip i jugaven de local, però el vam tirar endavant.
I després va tocar un vell conegut.
Contra el Medi ja va ser molt diferent. Els dos equips ja ens coneixem, i inclús l'any passat vam jugar molts partits entre nosaltres a la lliga, la Copa del Rei, els play-off... i tampoc han canviat molt les plantilles. Crec que vam fer un partit que no era el que esperàvem. Vam fallar tàcticament. Som un equip que ens fem molt forts a casa, ens fan pocs gols, i contra el Medi ens en van fer molts.
El tercer va anar millor.
El partit contra l'equip belga era a priori més assequible. Vam fer un partit seriós, havíem de jugar amb la diferència de gols per si hi havia un triple empat. I finalment vam guanyar amb la diferència que necessitàvem i vam passar a la següent ronda molt contents i a l’expectativa de qui ens deparava la segona fase.
Com veieu els rivals que us han tocat?
A la segona fase tenim els dos equips francesos, Montpeller i Noisy, i el que crec que és menys assequible és l'equip hongarès, que té diverses figures a escala internacional. A partir d'aquesta setmana hem començat a preparar ja els partits amb la informació que tenim. L'equip està bé, està content, il·lusionat i molt motivat. Ara toca treballar les coses que no van anar tan bé a la primera fase, tot i que les que van anar bé també s'han de treballar.
Ajudarà el fet de jugar a casa amb el suport del públic?
Sí. A la piscina de Mataró el públic sempre ha respost súper bé. Les dues temporades des que em vaig sumar a l'equip sempre he vist les grades molt disposades, sempre ens han acompanyat, i això vulguis o no sempre és un punt a favor.
Un dels teus desitjos en venir al Mataró era el fet de poder jugar a Europa.
Quan jo vaig arribar el club ja havia aconseguit la classificació l'any anterior. Per mi anar a Europa va ser una de les millors experiències que he tingut a esportivament. Això va ser fa dos anys. Es va jugar, i molt bé, però no vam passar a la segona fase per coses extraesportives. Va haver-hi un triple empat, en algun moment es pacta el resultat entre dos equips, passen els altres dos i nosaltres quedem fora. Però va ser molt il·lusionant perquè venia d'un club on, si bé aconseguíem el dret d'anar a Europa esportivament, mai hi vam anar. I arribar aquí, com em van rebre, i jugar la lliga i a Europa, em va fer molt content.
I aquest any hi heu pogut tornar.
L'any passat, quedant quarts de lliga. Quan ens van confirmar que anàvem a Europa ja ens vam posar a pensar amb el que ens esperaria, contra qui jugaríem...
Com et trobes al club?
La gent del club em va rebre d'una manera impressionant, estic molt content i satisfet amb la feina que es fa al dia a dia. Jo arribava una mica amb l'expectativa; tenia 37 anys, el Mataró és un club on es coneixen entre tots des de fa anys perquè la gran majoria de jugadors surten de la pedrera, i esportivament venia a transmetre com a veterà. Però va anar molt bé. Em van obrir les portes del club, tant jugadors com cos tècnic, i em van donar l'oportunitat de seguir gaudint del waterpolo en un entorn molt treballador i molt sa. I quan un treballa amb aquestes condicions, l'única cosa que li comporta és més ganes de seguir entrenant i competint.
Fins quan estarà en Germán dins la piscina?
En els últims anys és una pregunta recurrent, i és normal perquè quan un arriba a una edat potser les prioritats canvien. A la lliga no hi ha gaires jugadors de més de 30 anys. Però ara mateix, vaig dia a dia, o millor dit, temporada a temporada. No em plantejo de moment la retirada més que res per un tema de rendiment i perquè un, quan se sent bé, està content.
