Sembla que heu començat força bé la lliga. Quina valoració en fas?
De moment és positiva, tot i que hi ha hagut un parell de partits que podíem haver sumat una mica més del que vam aconseguir, com a Sant Andreu, que veníem de jugar a Europa, i vam perdre per un gol; i el Barcelona a casa, on esn van empatar a l’última jugada. Tot i això, la situació és bastant bona i considerant que és molt difícil competir contra els pressupostos dels dos primers.
A Europa les coses no van anar de la mateixa manera, per això.
A Europa vam jugar una primera fase no molt bona però ens vam classificar, però la segona fase va ser bastant dramàtica, perquè després de jugar molt bé ens vam quedar fora per un sol gol i que, a més a més, va arribar en circumstàncies força sospitoses i no s’ha volgut revisar per part de la LEN. Si passàvem anàvem a quarts de final... Pràcticament ho teníem i vas ser un cop bastant dur.
El teu rendiment personal està sent espectacular, sent l’MVP a l’últim enfrontament de lliga...
Aquest últim va ser un partit defensiu espectacular en equip, jo també vaig estar molt encertat, però si el conjunt no funciona tot és molt més difícil. Això sí, és l’any que em trobo millor personalment de la carrera. Amb l’equip ens entenem més que mai, sobretot en defensa, i això, a mi, m’ajuda molt a l’hora de fer la meva feina.
I quin objectiu us marqueu per la temporada?
Treballem per tornar a competir a Europa l’any vinent sí o sí. Després de com va anar la competició europea aquest any, és una espina que ens queda clavada. I a la lliga nacional, repetir o millorar l’actuació de l’any passat. Creiem que podem arribar a lluitar per la tercera posició tot i que és molt complicat.
I ara ja portes 12 anys de carrera a l’elit...
Crec que cada cas és un món a part. Seria un error generalitzar. Això sí, en qualsevol cas, 12 anys són molts i sobretot a la porteria, que és molt exigent. És complicat perquè és una posició que entres com a suplent, per tant, jugues pocs minuts i en pocs partits. Però això és bàsic perquè t’ajuda a progressar i a millorar el teu rendiment.
Consideres que tornar al Mataró va ser un pas enrere després d’haver estat al Barceloneta?
No, de cap de les maneres. Abans de tornar al Mataró vaig anar al Poblenou, que sí que era un petit pas enrere, després del pas pel Barceloneta. Un equip que tot just havia pujat a primera divisió. Al passar al Mataró, passava a un equip molt més fort, òbviament però, no tant com el Barceloneta. Hem de tocar de peus a terra perquè no tenim el mateix pressupost. També és cert que allà sí que hi havia una gran qualitat i exigència als entrenaments que, tot i no jugar tant, sí que et feia millorar. Ara, tornant al Mataró, a mi individualment, per a la meva experiència, és un pas endavant. Sóc el primer porter i la responsabilitat és molt superior.
Et planteges fer el salt, un altre cop, a un equip dels teòricament punters?
No ho tinc en ment. L’objectiu personal, de moment, és dia a dia fer-ho el millor possible i arribar al cap de setmana i aconseguir la victòria i fent-ho tan bé com es pugui.
Quin són els teus referents del waterpolo a la porteria?
Internacionalment, el porter croat Josip Pavic. Això sí, mentre estava a la Barceloneta, en Dani López, que era el primer porter del club. És el que més en forma estava i tot el que va transmetre’m i ensenyar no té preu. Sens dubte, un dels grans referents.
I la selecció, donat el teu estat de forma, la tens com objectiu?
Cada temporada he tingut opcions però no hi he acabat entrar. Evidentment, lluito per ser el millor porter que puc arribar a ser, i d’aquesta manera, que tingui opcions de lluitar per una plaça. Els porters que hi ha ara mateix són veterans, i s’ha d’estar preparat per si arriba la oportunitat.
Vens d’una família amb llarga tradició esportiva i al waterpolo. Fins i tot el teu pare va arribar a ser olímpic a Montreal 76...
És cert que el meu pare sí també va ser molt bon porter de waterpolo, tot i no arribar a ser olímpic, que sí que ho va ser amb natació. És un referent per mi des que sóc petit. I això fa que l’esport es visqui molt a casa. Però no només ell, la meva germana, l’Helena, ara ha tornat a la selecció després d’haver-ho passat força malament, per una greu malaltia, i, fins i tot la meva mare, tot i no competir, també ha estat molt vinculada al món de la natació. Realment es pot dir que som com peixos a l’aigua, que vivim l’esport molt intensament.
Ara compartint equip amb la teva germana. Hi ha rivalitat esportiva entre vosaltres?
Al revés, és molt positiu, està molt bé i és molt especial compartir club amb l’Helena. Tots dos volem el millor per a l'altre, així que ens ajudem mútuament i ho converteix en una relació molt productiva.
