Defensar el vot útil, amb l’exemple: “Amb 100 vots unitaris es pot aconseguir un diputat, amb 99+99 vots separats, no se’n aconsegueix cap, tot i tenir-ne 98 vots més que els unitaris”, suposa tenir uns coneixements mínims de matemàtiques. La candidatura unitària de Reagrupament i Solidaritat Catalana no solament és necessària, sinó imprescindible per no convertir en una realitat el símbol del ruc català. Sembla evident que aquesta manca d’unitat, ha estat promoguda pels “segundones” de cada candidatura, que cerquen llocs personals privilegiats en les llistes, sense tenir en compte els beneficis del vot útil, anteposant els seus interessos personals als de Catalunya. Quan uns líders que parlen de regeneració política, se sotmeten al xantatge dels “segundones”, fàcilment es poden convertir en líders carismàtics, molt propers al populisme d’afalagar a les masses prometent la lluna en un cove. Si rectificar és de savis, cal fer-ho amb una candidatura unitària, per no convertir en un fracàs, un moment històric molt favorable per iniciar el camí cap a la independència. Cal però també, comptar amb una massa crítica ciutadana compromesa, possiblement formada per persones que van organitzar les consultes populars i que s’haurien de mullar, presentant-se en les properes eleccions municipals, al marge dels actuals partits parlamentaris. L’assoliment de la sobirania, en cap cas serà gratuïta, requereix un esforç, el d’una regeneració política que forçosament ha de començar en els municipis. Vot útil independentista
Josep Aracil i Xarrié. Consell Sènior de Premià de Mar.
Defensar el vot útil, amb l’exemple: “Amb 100 vots unitaris es pot aconseguir un diputat, amb 99+99 vots separats, no se’n aconsegueix cap, tot i tenir-ne 98 vots més que els unitaris”, suposa tenir uns coneixements mínims de matemàtiques. La candidatura unitària de Reagrupament i Solidaritat Catalana no solament és necessària, sinó imprescindible per no convertir en una realitat el símbol del ruc català. Sembla evident que aquesta manca d’unitat, ha estat promoguda pels “segundones” de cada candidatura, que cerquen llocs personals privilegiats en les llistes, sense tenir en compte els beneficis del vot útil, anteposant els seus interessos personals als de Catalunya. Quan uns líders que parlen de regeneració política, se sotmeten al xantatge dels “segundones”, fàcilment es poden convertir en líders carismàtics, molt propers al populisme d’afalagar a les masses prometent la lluna en un cove. Si rectificar és de savis, cal fer-ho amb una candidatura unitària, per no convertir en un fracàs, un moment històric molt favorable per iniciar el camí cap a la independència. Cal però també, comptar amb una massa crítica ciutadana compromesa, possiblement formada per persones que van organitzar les consultes populars i que s’haurien de mullar, presentant-se en les properes eleccions municipals, al marge dels actuals partits parlamentaris. L’assoliment de la sobirania, en cap cas serà gratuïta, requereix un esforç, el d’una regeneració política que forçosament ha de començar en els municipis. 
