Dintre del col·lectiu d’alcaldes existeixen els nouvinguts que enceten a la vegada el seu càrrec i l’experiència política. Aquests alcaldes aprenents de política, es caracteritzen per dir la veritat i per un tracte que inspira credibilitat. L’aprenentatge de la política, però, arriba un moment que s’acaba i llavors es passa a ser oficial, a tenir l’ofici de polític, Mentre són aprenents els diàleg és possible, es pot parlar de tu a tu qualsevol tema sense excessives precaucions. Malauradament quan ja s’ha après l’ofici les coses canvien. No es que diguin mentides, sinó que amb la pràctica tan coneguda de marejar la perdiu, al final ja no saps si t’han donat la raó o te l’han treta, sobre qualsevol tema que impliqui assumir compromisos polítics per petits que aquests siguin. La manca de credibilitat de la política s’intensifica quan els alcaldes s’han convertit en veritables polítics que tenen més interès en conservar la poltrona que en mantenir la seva il·lusió inicial d’estar al servei de tota la població. Quan l’alcalde o alcaldessa del teu municipi ja ha superat el seu aprenentatge, cal començar a prendre precaucions, donat que malauradament la poltrona l’acaba transformant, si més no en la seva credibilitat. Quan després d’una reunió amb l’alcalde un pensa “aquest alcalde ja en sap massa, segur que em pren el pèl”. Massa vegades aquesta apreciació s’acaba convertint en realitat. Sortosament no sempre es així i per aquest motiu existeixen alcaldes que després de molts anys de govern no han perdut la seva credibilitat.