Com a dona, periodista i exesportista –amateur i molt modesta, però esportista al cap i a la fi– no cal dir que em sumo de ple a la campanya #ThoEstàsPerdent, que té com a objectiu promoure la presència de les dones esportistes als mitjans. Una iniciativa que no hauria de tenir raó de ser si no fos perquè la trista realitat és que en la majoria de mitjans la figura de la dona en l'esport encara costa molt de veure.
Si faig un repàs ràpid als temes d'esport publicats en el breu temps que duc a la professió, o inclús recordant els treballs fets a la universitat i fins i tot a l'institut, puc afirmar que en la majoria d'ells he parlat de dones. El motiu no era anivellar la balança. És molt més senzill: el bàsquet femení va ser, des d'adolescent, el meu referent esportiu. O més ben dit, figures femenines del bàsquet, ja que de partits en general els que tenia més a l'abast eren els masculins. Fomentant la difusió de l'esport femení no només donem a les esportistes el reconeixement a la feina dura que fan setmana rere setmana, sinó que també ajudem les més petites a tenir uns referents i una motivació per seguir-se formant en aquest meravellós món.
I per als nens, per què no? Quantes vegades la meva mare m'havia dit: “Has vist, el que acaba de fer en Pau Gasol? Això ho hauries de fer tu”. Segur que molts petits amants del bàsquet poden aprendre grans coses del talent de Laia Palau.
També puc dir amb orgull que he anat a parar a un mitjà on la igualtat de gènere ocupa de manera natural les seves pàgines. Al Tot Esport, per exemple, del joc masculí i femení en parlem a parts molt iguals, sense forçar la balança. Prova d'això és, per exemple, la portada d'aquesta setmana. El percentatge no està comptat, però a simple cop d'ull es pot veure com la repartició és prou equilibrada.
A casa nostra tenim grans equips femenins que han portat el nom de Mataró arreu de l'Estat i d'Europa –waterpolo, handbol, bàsquet, futbol sala...– i també un munt d'esportistes que juguen a clubs de primer nivell –Rosó Buch, Núria Martínez, Marta Torrejon, Leila Ouahabi, Roser Tarragó, Raquel González i Gàlia Dvorak, entre moltes altres–. L'estrany, crec, seria no parlar-ne.
