Pot ser un tema molt mastegat, però crec que encara se n’ha de parlar més, i especialment després de segons quines imatges que ens deixa l’esport. En els últims anys hem omplert pàgines explicant la importància dels valors, i com l’esport és una gran eina per fer-los aflorar en les persones, començant per als infants. Però encara és habitual veure segons quines estampes que escampen justament el contrari, i és aleshores quan penso en quanta feina falta per fer.
A Mataró, en vam viure una en el partit d’anada de les fases d’ascens en què el Cirera va rebre el Badia. Alguns jugadors visitants asseguren que un grup del públic va començar a increpar-los, fet que va generar imatges poc adequades. Qui va començar? Qui va fer què? La veritat, crec que ara mateix, la qüestió seria preguntar-nos com podem evitar que es repeteixin aquests episodis.
Segur que tothom n’ha vist de mil colors: pares d’alevins insultant a l’àrbitre, jugadors barallant-se a pista o, per experiència pròpia, pares agredint-se entre ells. Lamentable. Des dels clubs més humils a les primeres divisions, alguna en trobem (recordem, per exemple, les imatges de Neymar enfrontant-se a un espectador després de perdre la Copa francesa).
Poden semblar accions aïllades, i és veritat que des dels clubs i els equips tècnics ja es treballa per fomentar bones actituds dins el camp. Cal esmentar, en aquest sentit, que des del Badia van felicitar via Twitter a l’equip mataroní per haver superat l’eliminatòria i aconseguir així l’ascens. Però que les accions dolentes es produeixin en menor mesura, no vol dir que no calgui treballar-hi. I inclús, cal anar més enllà i cuidar l’actitud també fora el terreny de joc.
Hem de tenir en compte que cadascun de nosaltres és el referent per algú altre, sigui infant o no. Per tant, la solució és fàcil: si volem transmetre uns valors positius, els adults som els primers que hem d’actuar en conseqüència.
