Passa sovint que han de venir de fora per dir-nos allò que tenim de bo a casona. Situem-nos. Fa una setmana vaig fer com tanta altra gent i vaig voler gaudir de la Copa del Rei de Waterpolo. Com que ja m'ensumava que tenir lloc a la graderia costaria, vaig decidir d'anticipar la meva assistència al partit anterior al dels nostres, operació que vaig calcar l'endemà dissabte per les semifinals. Així assegurava tenir on seure i, a la vegada, gaudia de més bon waterpolo, per més que tinguem aquests animalots del Barceloneta que sembla que juguin a una cosa diferent.
Instal·lat a la grada que donava l'esquena al mar i amb les ulleres de sol d'aliat imprescindible, divendres em vaig detenir a veure l'aspecte preciós que mostrava la Joan Serra, plena i amb bon ambient. Petits detalls en clau localista com veure el campanar de Santa Maria, notar el pas del tren o estar patint mentre es pon el sol rere les muntanyes pot sonar tan cursi i costumista com es vulgui, però quan volia fer abstracció de l'ímpetu competitiu em revelava una escenografia preciosa.
L'endemà se'm van asseure al costat una parella del Mediterrani, el nostre rival al que podríem haver guanyat. (No parlaré dels àrbitres perquè a) no hi entenc i b) segur que podria acabar imputat). Fent-hi conversa em van parlar meravelles de Mataró i les instal·lacions del CNM, de l'ambient de la Copa o de com de maco era el Centre. Fins que va començar el partit –i van començar a animar els rivals– em van fer una enumeració d'elogis que haurien regalat les orelles de molta de la gent del club i dels qui creuen en el potencial del nostre mar.
Crec que la ciutat, el club i el món del waterpolo tenen encara camí per córrer. Divendres l'home que seia al costat llegia la guia que havíem fet de la Copa i em comentava la mitjana baixíssima d'edat dels nostres nois. Vaig saludar dues i tres persones que ni eren sòcies ni mai abans havien baixat al waterpolo.
L'endemà vaig acomiadar-me de la tropa enrabiat per aquell travesser i la derrota però tornant ciutat endins vaig pensar: i si ens ho creiéssim més, tots i totes?
