Aquest divendres se celebra la 63a Nit de l'Esport de Mataró. 63, en contra de la dita, no es diu pas aviat. No hi ha gaire iniciatives, al nostre voltant, que hagin sumat aquesta edat. Ha canviat i evolucionat, però en essència és el que és: el reconeixement als millors de casa nostra. De totes les categories, com ha de ser. I de tots els esports, tot i que podria molt bé no ser així.
Mireu, amb tots els premis que es donen és més fidedigne i real la foto de tots els nominats que no pas, només, la dels guanyadors. Per saber si ha estat un bon o mal any de cinema, per exemple, fixa't amb la totalitat de candidats a un Òscar. Per analitzar els mèrits dels mataronins, atén als 10 candidats al Mataroní de l'Any o per veure la flor i nata de l'esport mundial, precisament, contempla tots els candidats als Laureus.
Si ens mirem els candidats a sortir aquest divendres del Monumental amb un premi o menció, hi veurem una evident pluralitat esportiva que és idiosincràtica de l'esport local. Segurament no som la repera en quasi res –ep, amb les notables excepcions dels qui opten al premi gros!– però tenim bons exemples, bons esportistes, notables equips en una diversitat cada cop més ingent d'esports.
Mentre alguns remem pel reconeixement de la identitat poliesportiva del país, indicis com la foto de família d'aspirants i premiats a la Nit de l'Esport de Mataró et reconcilien amb aquesta realitat que, a vegades, queda oculta sota una mateixa capa d'un sol color esportiu.
La capvuitada d'aquesta Nit de l'Esport, per exemple, tindrem de nou una Final Four a casa nostra amb les Sirenes amb ganes de seguir fent-lo grossa. I en cada cap de setmana, trobem cites que reforcen aquest pluralisme.
Felicitem-nos, doncs, per tenir la realitat que tenim. I una cita que en 63 ocasions ho ha reconegut.
