La Sirena Centre Natació Mataró afronta aquest cap de setmana la fase de grups de l'Eurolliga, on buscarà, novament, classificar-se entre els dos primers equips del seu grup i així accedir als quarts de final de la competició. I de superar-los, tornar a disputar una nova edició de la Final Four de la màxima competició continental del waterpolo femení.
Dit així, sona molt fàcil, i més ara que venim de dues temporades on les mataronines s'han proclamat campiones de la LEN Trophy (el 2016) i van arribar a la final a quatre de la darrera Eurolliga 2017. Sembla que tornar a estar entre els vuit millors equips d'Europa sigui una exigència més que un premi a la gran tasca que s'està realitzant. I no hauria de ser així.
Hem de ser conscients de l'immens mèrit que tenen les jugadores de La Sirena que, any rere any, ens permeten el luxe de presumir de ciutat gràcies a un dels millors equips d'Europa. I aquest és un mèrit excepcional, perquè La Sirena CNM tampoc és un dels pressuposts més alts del continent però, gràcies a la seva gran tasca, competeix entre els millors equips.
O no estem acostumats a molts èxits efímers al món dels esports? Les èpiques històries d'equips, a priori, modests que aconsegueixen plantar-se a una final contra tot pronòstic. Per posar un exemple, el Leicester que va guanyar una lliga anglesa davant d'equips teòricament molt superiors, esportivament i econòmicament. Doncs bé, aquell Leicester va acabar acomiadant un dels grans artífexs del seu èxit, Carlo Ranieri, la següent temporada quan flirtejava amb el descens de categoria i, actualment ha tornat a convertir-se en un equip de mitja taula de la lliga anglesa, malgrat que la seva gesta quedés als llibres d'història.
Doncs aquí tenim un club que, temporada rere temporada, està lluitant per estar entre els millors. Valorem-ho i, sobretot, gaudim-ho!
