Cap d'Any

Crònica d'un dels dies més genuïnament esportius (al sofà)

Esports 2017, Phil Taylor

2018 comença amb el mal de cap habitual. El dia 1 de gener, per més dinar de Cap d'Any que es tingui, és dels dies de revolucions més baixes. Sovint sembla que estiguis afectat pel nombre d'hectopascals i tot. Tot et toca vores. Marxa Radetzki a banda, el primer dia del nou any pren cos dins l'antigament coneguda com a caixa tonta –que cada cop és menys caixa i més tonta– en forma de salts d'esquí i la final del Campionat del Món de dards. Sí. No facin conya i si encara no han sucumbit a aquest últim fenomen el pròxim desembre no feu el galifardeu. No sabeu què us esteu perdent.

Anem als salts. Des que la televisió de pagament va manllevar certs esports de la programació oberta hi ha fenòmens que potser han perdut seguiment d'aquell involuntari. I amb això hem perdut caràcter poliesportiu de badocs televisius.  Jo que ja em sento d'edat trobo a faltar aquella La 2, per exemple, on en obert ens vam aficionar al rugbi del Sis Nacions. Antigament per Cap d'Any es podien compaginar els salts amb els valsos, l'esport amb la música. L'àvia estirava per una cosa i el nét preferia l'altra. Dels Quatre Trampolins, desenganyem-nos, pràcticament només en seguim el de Garmisch-Parterkirchen. Aquells homenets volant literalment mentre nosaltres ens enfonsem sofà endins és un contrast metafòric perfecte per l'any que recomença.

Anem als dards. El que jo els pugui explicar en aquestes línies dista molt de l'abast de la realitat. Al Regne Unit tothom es mira la final del Mundial el vespre del dia 1. Té un seguiment massiu. Enguany s'hi retirava Phil Taylor, el Jordan dels dards, un dels millors esportistes de la història. Se'l coneix com 'The Power'. Va perdre la final contra un Rob Croo genial, però tant era. Les 4.000 persones de l'Alexandra Palace, les illes britàniques i mig món vam acabar dempeus davant un home amb panxa, mitja gepa, tot el carisma i una llegenda immensa.

Des del sofà, els dards són apassionats i propers. Et generen proximitat. I quan hi ha guanyador ja saps que l'endemà, al despertar-te, sí que sí ja serà un altre any.