Els confessaré que fa dies que salivejo. El calendari, quan passa Sant Joan, sembla que es precipiti. Com si de cop cremés el temps de la mateixa manera que ho fan els mobles vells a la foguera, l'estiu esclata i amb ell ens arribarà –queda una setmana, pelada!– una cita més que ineludible, la del Tour de França.
Hi ha tres tipus de persones depenent de la relació que tenen amb el ciclisme. Els que els agrada el ciclisme durant tot l'any i per tant miren el Tour, els que els han educat en què només val el Tour i per tant miren el Tour i els que no suporten el ciclisme i diuen que els adorm... però s'adormen mirant el Tour.
Aquest any 'la Grande Boucle' arriba amb el farciment habitual per a tots els galls del pilot actual però també amb un cert aire d'incògnita. I és que de moment la temporada no està escatimant en sorpreses parcials o totals i l'única gran volta de tres setmanes que precedeix el Tour ens ha deixat un Giro de guió inesperat. El que havia de ser un duel entre Quintana i Nibali va acabar sent la primera 'maglia rosa' i molt més per a un Tom Dumoulin a qui és massa fàcil i evident de veure-li similituds amb la llegenda viva que és Miguel Induráin.
L'holandès no participa al Tour però el seu exemple podria ser l'esquer rere el qual algú s'atreveixi a alçar la veu i trencar el domini tediós que l'equip Sky i Chris Froome han exercit amb mà de ferro els últims anys. Una operació contra el dopatge sembla haver fet trontollar la fama –i sobretot el rendiment– de l'equip anglès i el vigent campió arriba a la línia de meta sense victòries ni bones sensacions aparents.
Serà suficient això per tenir un Tour mogudet? Mai se sap. Però el que és clar és que a partir de la setmana que ve, durant tres setmanes, el Tour esdevé protagonista. Vinga saliva!
