Vivim en un món ultracompetitiu, en què tothom lluita i es dóna cops de colze, agafant el símil del ciclisme, per arribar el primer a la meta. Però només n'hi ha un que arriba primer i massa sovint oblidem la gent que arriba al darrere, sovint sense alè ni per poder esprintar.
Des de petit vaig tenir la sort que em van ensenyar a perdre (o en vaig aprendre a la força, no ho recordo) jugant i perdent de pallissa cada setmana en un esport amb cistella. Lògicament al final de la temporada, jo i els meus companys vam veure que en aquell esport no teníem massa futur, però això no treu la de coses que vam aprendre i que ens han servit a la vida. Però també hi ha un altre aspecte que s'ha d'ensenyar, i és el fet de saber guanyar. Un art sovint oblidat, massa intoxicats amb celebracions pujades d'egocentrisme com les que veiem cada setmana per televisió.
Aquesta setmana la lliçó ens l'ha donat l'equip femení base del Pla d'en Boet amb un detall d'aquells, com dirien les iaies, "maco de veritat". A Sant Fost de Campcentelles es disputava un partit qualsevol, de la 2a categoria aleví-infantil s'enfrontaven l'equip local i el CE Pla d'en Boet CE. Les locals eren cuers de la categoria amb 0 punts (8 gols a favor i 315 en contra), i l'equip mataroní era el 7è classificat amb 26 punts. Les mataronines, que a la mitja part guanyaven ja 0 a 4, van sortir un pèl abans al camp i van fer un passadís d'honor a l'equip santfostenc, agraint la capacitat de lluita que han demostrat, tot i els resultats negatius que han anat acumulant.
A més, van estendre una pancarta animant-les a continuar en la recerca dels seus somnis, i considerant-les com "les autèntiques campiones". Un gest que honora l'equip i l'entitat mataronina, i que va emocionar els pares i mares d'un equip i altre, veient com totes per igual eren protagonistes d'un acte ple de valors.
