Fa temps es va fer famós un anunci d'aquella cervesera que evadeix impostos, i que com necis seguim bevent, en el qual es responia amb el catàleg de virtuts i patrimonis patris a la pregunta de "què tenim?". El recorden? Sortien aquests quatre pesats dels Amics de les Arts com a reclam i realment l'enumeració feia patxoca. Si ens féssim la mateixa pregunta a Mataró, l'anunci segurament seria més curt i menys triomfal però, què carai, aquest "què tenim?" el podríem respondre amb algun actiu esportiu de casa nostra. I no només en clau esportiva, sinó de ciutat, ara que resulta que busquem amb què associar la imatge i promoció de la nostra ciutat.
Hi pensava aquests dies, de retruc del Bulder Planet Climbing Festival. Jo no sé si vostès tenen coneguts que hi estiguin posats en això de l'escalada, però facin-me cas que els que són de la corda hi estan posats fins al capdamunt. En aquest "festival" que es feia per primera vegada al Bulder Planet hi han anat quasi mil persones. El triple, encara, l'han seguit per internet. Sí, jo penso com la majoria de vostès, que no em miraria per streaming una competició d'escalada ni boig però mirin, n'hi ha molts de bojos!
Si anem més enllà, veurem que a Mataró hi tenim el seleccionador estatal de la cosa, en Toni Roy, amb la perspectiva dels Jocs de Tòquio. I és que l'escalada serà olímpica el pròxim cop que s'encengui el peveter. I cada cop més gent va a les sales de búlder o fa furgoneta, carretera i fins i tot manta per anar a buscar les millors roques.
L'escalada està de moda. I res fa pensar que sigui passatgera. A Mataró tenim qui hi creu i ja s'ha tret de la màniga un festival exitós. Amb una sabata, una espardenya i un peu de gat. Potser estaria bé parar-hi atenció i que la ciutat es posicioni, fent créixer aquest esdeveniment. Això ho tenim.
