El diumenge al migdia l'equip de La Sirena del Centre Natació Mataró té una altra cita important. I això passa en un any que ha estat meravellós, en el qual aquest equip ha aconseguit els dos primers títols de la història de la secció de waterpolo d'una entitat que, amb 86 anys d'història, va caminant ferma cap al segle de vida.
El títol en joc és la Supercopa Europea, que La Sirena disputarà com a equip guanyador de la Copa LEN. El lloc serà la Nova Escullera a Barcelona i el rival serà el Club Natació Sabadell. I això, potser és el pitjor. Fins ara, en les últimes onze temporades (que són les que fa que l'equip del CN Mataró, s'ha mogut a l'elit estatal, primer amb el suport del Tot Mataró i després amb el de La Sirena), els dos equips s'han enfrontat 47 vegades. I d'aquestes, com és ben sabut, només en una, ha sortit guanyador l'equip mataroní: la final de la Copa de la Reina disputada a la piscina del Sabadell el passat mes de maig.
I aquest fet sembla que tant a les jugadores, com al tècnic Nani Guiu, els hagi motivat per mostrar-se encara amb més ambició. I les dues darreres vegades en què s'han trobat, ja aquesta temporada, la superioritat sabadellenca ha estat força clara.
Està clar que el Sabadell és l'equip al qual sembla donar suport tothom, i que s'ha convertit en la icona del waterpolo català i estatal. Ha anat fitxant per mantenir-se a dalt, i si fa falta afeblint els rivals.
Però això pot estranyar? És cosa que fan la majoria d'equips del màxim nivell a quasi tots els esports, començant pel Barça. I que, lamentablement, també fan equips de base que xuclen d'altres clubs, amb el consentiment dels pares que tot el que volen és que els seus fills o filles guanyin títols, abans que continuïn jugant als equips del seu poble o ciutat. I, clar, si això es habitual a nivell de base, com no ho ha de ser al màxim nivell.
Què hi podem fer? Doncs lluitar!
