Ara que s’acosten els Òscars, potser hauran sentit a parlar d’una pel·lícula titulada “La gran aposta”, que és ferma candidata. En ella s’explica la gran estafa de les subprimes als Estats Units i com va afectar a la crisi mundial. De fet, ja poden veure que l’aposta del títol és l’estafa de la realitat. Ja ho deia el protagonista d’una altra gran pel·lícula, “El capital”, del compromès director Costa-Gavras, com a colofó de la mateixa: “Continuarem robant als pobres per donar-ho als rics”.
I, en el fons, i em fico ja en matèria que toca amb l’esport, és el mateix que passa en el món de les apostes, on molts perden, algú guanya... però qui guanya sempre és la banca. A l’inici de les apostes, els jocs depenien de l’atzar, però ara s’aposta molt dins del món de l’esport professional, i aquí la mà..., o el peu, de les persones poden fer canviar els resultats. Són ben coneguts fets d’aquest tipus.
Abans, tornant al cinema, ja ho vèiem a les pel·lícules de boxa, però recordem com la “Juve” fa uns anys va perdre la màxima categoria, també com l’ex-jugador del Barça d’handbol, el francès Karabatic va ser jutjat, i com ara ha arribat al tennis, on molts dels millors jugadors del món són sospitosos d’haver manipulat resultats. Però el més fort és que aquestes apostes, que poden ser tan addictives com l’alcohol o el tabac, dels quals es prohibeixen els anuncis, estan sent anunciades en les retransmissions esportives, sobretot de futbol, de forma constant, i ben motivant, per tal que la gent caigui en aquesta xarxa tan fosca.
Està clar que si els poderosos compren clubs, és per fer negoci, i les empreses d’apostes volen exactament el mateix. La gent ha de mantenir-ho pagant per veure-ho per televisió i, com que no n’hi ha prou, a sobre s’ha d’apostar. Tot per fer que més gent ho segueixi i presumptament sigui feliç. És com el “pa i circ” que feia tan feliços els romans fins poc abans que el seu gran imperi caigués.
