Diumenge passat el CE Mataró va empatar a zero davant del Lloret, un resultat que ja s’havia produït una setmana abans enfront de la UE Sants. Per tant, si com se sol dir, “els gols són la salsa del futbol”, aquí al Municipal del Centenari hem tingut tres hores de futbol sense cap mena de salsa. I és que costa molt fer gols.
A la 1a Catalana, en relació a la categoria inferior, s’han vist equips més físics, que pressionen més i que solen estar més preocupats per no deixar jugar i aprofitar errades del contrari, que no pas per construir buscant el gol. Fins ara en aquesta categoria hi ha set equips que han fet un gol o menys per partit, i cap arriba als dos gols de mitjana. I un dels dos líders, el Mollet, amb 10 gols marcats ha fet 19 punts. El Mataró amb els mateixos gols té 9 punts menys!
L’equip de José M. Polo ja porta quatre jornades consecutives sense perdre, cosa que només poden dir els dos primers classificats, que són el Manresa i el Mollet, i l’equip groc-i-negre també ha empatat quatre cops seguits a casa, una situació que no es donava des de la temporada 82-83 a 3a Divisió quan es va empatar consecutivament amb Vilafranca, Tortosa, Canovelles i Igualada. Però aleshores l’empat tenia la meitat del valor que una victòria... i ara no!
La temporada 95-96 es va “instaurar” el premi de donar 3 punts per victòria amb l’objectiu que els equips arrisquessin una mica més, però no sembla que hagi donat massa resultat. El Mataró ho va fer a l’Escala i al camp del Molletense i li va sortir prou bé, i en dos partits es van guanyar sis punts, mentre que amb els quatre empats de casa només se n’han sumat quatre. Arriscar vol dir que es pot guanyar... o perdre. Però si en lloc de quatre empats fas dues victòries i dues derrotes tens dos punts més! Són els tècnics els qui valoren què és més profitós per als seus equips. El que no queda clar és si pensen en l’espectacle...
