“Sempre ho hem fet així”. ¿Quants cops hem sentit aquesta frase quan hem proposat a algú fer una cosa diferent? És una frase dura, ja que tanca qualsevol possibilitat de canvi, de possible millora. També pot ser que la idea proposada no aporti res de bo, però aquesta és la gràcia del mètode de l’assaig i error. Provant, provant, amb il·lusió i inconformisme, sovint es troben grans solucions o neixen grans idees alternatives. De vegades d’una idea esbojarrada, n’acaba naixent una idea del tot coherent. D’aquelles que sembla estrany que no hi haguéssim caigut abans.
Fa 47 anys Dick Fosbury i el seu entrenador van decidir fer les coses radicalment diferents de com s’havien fet fins aleshores. L’explosió va ser fa 47 anys, el 20 d’octubre de 1968, a Mèxic, quan l’atleta americà va penjar-se la medalla d’or en la prova del salt d’alçada. Fosbury és el paradigma. Ja n’hem parlat en altres ocasions, entre altres coses, perquè és el nom de la revista digital que vam engegar des del Grup El Tot i que ja té un any i mig de vida. Una revista que parla de tot l’altre esport i que aquesta setmana ha estrenat una web d’actualització diària, el Fosbudiary. No hi trobareu cròniques i resultats, però sí que hi veureu notícies i opinió, prenent el pols a l’actualitat poliesportiva.
Està molt bé pensar de tant en tant en aquell “boig que saltava amb una bamba de cada color” per tenir en compte que les coses no sempre s’han de seguir fent com es feien abans. El que fèiem fa deu anys, fa vint o fa trenta, no té per què ser vàlid avui dia. Les coses han d’evolucionar i el món de l’esport no n’ha de quedar al marge. Els que hi estem involucrats (ja siguem jugadors, entrenadors, periodistes, directius...) hem de saber aprofitar les millores tecnològiques, i fer un pas endavant. Apugem el llistó i seguim saltant.
