Són la bestiola espantada en un racó de la gàbia de les feres. El noi tímid del primer dia de classe. L’humil que s’atabala davant els galtaplens poderosos. Són tot això i s’han guanyat un dissabte pel record. Són els nois del primer equip del Club Hoquei Mataró que aquest dissabte tanquen la Lliga amb opcions de mantenir-se, carambola inclosa, començant per haver de batre’s amb el ja campió, l’equip més empolainat de l’OK Lliga, un Barça sempre preponderant. Tot i que fa un mes molts –m’incloc en l’error– donàvem l’oportunitat per perduda i ens havíem deixat endur per la desídia, per sort l’esport encara obre escletxes i ens regala una oportunitat única.
Amic com sóc de bona part d’aquesta colla del Front Mataroní –malalts de la causa, molts per infecció sobtada– ben aviat les xarxes socials m’explicaven que hi pot haver vida i que tocarà plantar cara al molí de vent amb tota la moral del món. Com que de partits com aquests se’n viuen pocs, jo m’afegeixo a la convidada. Segur que valdrà la pena i que el Jaume Parera pot ser una caldera en la línia de l’onada de temperatura d’aquesta setmana. Valdrà la pena fer-la bullir. Parlant de bullir l’aigua, els qui ben bé que han trastocat el punt d’ebullició previst són els homenots del Quadis.
Altra vegada van ser les xarxes socials les encarregades de fer-me saber que tornaven del Vallès amb les semifinals a la butxaca, un registre històric que ara voldran replicar. Que precisament sigui en un dels anys més irregulars no treu ni un gram de pes d’oportunitat a unes semifinals com les que es podran veure. Que la Piscina de baix a mar i el pavelló d’allà a tres quarts de pujada siguin dignes competidors per a una setmana regalada a l’esport mataroní. I quan s’omplin les graderies de neòfits, no els mirem amb desconfiança, abracem-los perquè l’intent d’avui –més fins i tot que l’èxit– pot ser collita de demà.
