El passat divendres dia 20 en ocasió de la Nit de l’Esport, celebrada al Monumental, es van poder veure uns talls del magnífic documental “60 anys de Nit de l’Esport” que ha dirigit Josep M. Spà amb la producció de m1tv i l’Ajuntament de Mataró. Els assistents més joves pogueren sentir i veure que això de l’esport a casa nostra no és cosa de quatre dies, i crec que és positiu, ja que en el món en el qual vivim, on l’únic que sembla tenir valor és el més immediat, val la pena recordar a aquells que van posar les bases al que ara tenim.
Vam poder sentir i veure a Joan Bonareu i Isabel Illa, els primers “millors esportistes de la ciutat” allà per l’any 1955, en uns moments de gran eufòria esportiva a Mataró. I també a Josep Gasull, Joan Martínez, Pepita Sànchez, Antonio Rubio, Jordi Vilà, Bernat Solà, Manel Terra, Montse Roselló, Pere Robert, Joaquim Fernàndez o Sílvia Parera, tots ells autèntiques icones del nostre esport, i premiats, alguns diverses vegades, amb el guardó del millor esportista de Mataró.
Són grans individualitats, però al llarg d’aquests seixanta anys també hem tingut grans equips. Però és que la cosa no ve de 60 anys. La nostra ciutat ja era un centre esportiu a finals del segle XIX amb les competicions de ciclisme i de tir a l’antic Velòdrom, i ja fa més de cent anys es jugava a futbol, pràcticament al mateix lloc on ara hi ha el camp municipal del Centenari. I en fa noranta que ja hi havia competicions atlètiques del Laietània a les pistes de l’Stàdium, on ara hi ha el nou parc, i també de natació i partits de waterpolo a la platja. I en fa més de vuitanta que es començà a jugar a bàsquet i el CE Mataró va jugar el primer campionat d’Espanya.
Per tot això crec que és important que l’esport continuï fort a la nostra ciutat, i que els seus esportistes, directius i patrocinadors rebin el reconeixement a la seva tasca en aquesta festa que ha arribat a la “tercera edat” en bona forma.
