Aviat farà 50 anys que Mataró va viure l’aparició de l’Iluro-Sport, que durant 13 anys va estar informant de tota l’activitat esportiva de la ciutat. A les seves pàgines cada quinze dies sortia una columna que es titulava “Tarde de fútbol” (era “tarde” i “fútbol”, perquè en aquells temps naturalment no es publicava en català), on Ferran Ferrer explicava el que s’havia trobat al camp del Mataró, on aleshores les tardes de diumenge hi havia una trobada general dels practicants i aficionats a l’esport de la ciutat.
I dic això, perquè el diumenge al Municipal el Centenari parlava amb Joan Gudayol, jugador de la secció de bàsquet del CE Mataró quan jugava a la màxima categoria estatal i gran aficionat a tots els esports, que em va dir que la setmana passada en aquesta opinió publicàvem que feia poc s’havia celebrat el 50è aniversari del Josep Mora, cosa que no és certa, ja que en realitat s’havia celebrat el 45 aniversari. I sempre és bo rectificar...
Però bé, anant a l’actualitat hem de dir que la “tarda de futbol” que vam viure va ser prou interessant i sobretot amb final feliç. Feliç per a l’equip groc-i-negre que va sumar la seva cinquena victòria consecutiva a casa, tot i haver encaixat un gol que va complicar la situació i que era el primer que rebia des del passat 2 de novembre. Pol i Joel, els dos porters del Mataró als quals Polo va alternant, han passat quasi 500 minuts sense anar a recollir la pilota dins la seva porteria.
El diumenge ho van haver de fer, però al final una bona jugada culminada per Lluís va donar l’alegria a la parròquia local, com havia passat la temporada passada davant el mateix rival quan va marcar Koke als 94’. La diferència és que aleshores el Mataró era quart a la classificació i ara és líder amb 7 punts d’avantatge, cosa que dóna moltes esperances per assolir l’anhelat ascens que completi aquest honorífic títol de “campió d’hivern” que el Mataró ha obtingut 35 anys després
