Què vibrant que és l’esport quan ens proporciona episodis com els que vam poder viure el diumenge a la tarda-nit i que han proporcionat a la majoria de premsa la possibilitat de considerar-los moments èpics. Aquí a Mataró, una mica abans, l’èpica (o sigui una gesta heroica digna de ser narrada en una epopeia) va ser d’una tipologia diferent a la que vam tenir moments més tard, i es va viure al Camp del Centenari -quin nom millor hi podria haver?-, quan els jugadors del CE Mataró defensaven el seu lideratge de 2a Catalana sota un autèntic diluvi, que en el moment punta es va valorar en 160 litres per m2 per hora.
Tot i això, els jugadors van resistir uns deu minuts fins que la cosa ja va ser impossible, i de fet semblava un “tsunami” que queia del cel. Ja de forma més còmoda i ben instal·lats a casa vam poder veure la gesta del BM Granollers d’handbol al seu Pavelló Olímpic, on va remuntar un marcador que estava en 18-21 quan faltaven cinc minuts per acabar, marcant sobre el temps el definitiu 25-23, que li va permetre eliminar l’Sporting de Lisboa de la copa EHF gràcies al valor dels gols en pista contrària.
Van ser uns moments finals dramàtics i de gran intensitat, igual que ho van ser els darrers minuts del València – Barça on Busquets va poder marcar el gol de la victòria blaugrana en el mateix moment en què el cronòmetre arribava als 93 minuts, al qual l’àrbitre havia dit que s’havia d’arribar... i en el més pur estil del Real Madrid, que ho té bastant per la mà fer coses d’aquestes, i només cal recordar la darrera final de la Champions. Qui no tenia tan clar tot això de l’èpica esportiva van ser els aficionats ultres de l’Atlético de Madrid i Depor que van lliurar una “batalla del Manzanares” prèviament concertada via WhatsApp i en la qual va morir un seguidor corunyès.
És lamentable que aquesta gent estigui dins del món de l’esport i també que hi hagi dirigents que els donin aixopluc.
