Que bonic era, abans, quan els equips de futbol eren del soci i gairebé de tot el poble o la ciutat, i els colors de l’equip es convertien pràcticament en els colors de la població a la que representaven els seus jugadors.
Però ara veiem, per exemple, com el FC Barcelona ha signat contracte amb “Beko”, una empresa turca d’electrodomèstics, i a la samarreta, on crec que l’escut cada vegada passarà més desapercebut, aquest nom farà companyia a “Nike” i “Qatar Airways” que ja fa temps que formen part del tauler publicitari del club blaugrana. I d’aquesta manera el Barça ja tindrà més diners per fer front a fitxatges milionaris com el del “mossegador uruguaià”, i els joves de la base ho tindran més complicat per arribar a emular el que han fet els darrers anys Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, Busquets, Pedro, Piqué o Víctor Valdés.
També a terres gironines en tenim un bon exemple amb aquest embolic majestuós entre Llagostera i Girona, amb noms com Oriol Alsina, que canvia d’un club a l’altre com canvia de sabates, Isabel Tarragó i Josep Delgado, que han aconseguit, amb els seus diners, que les comarques gironines tinguin dos equips a la categoria de plata, tot i que anant sis o set anys enrere la petita població llagosterenca no estava ni al mapa del futbol català, i destacava bàsicament en handbol, i el futbol de la capital gironina estava en hores baixes jugant a 3a.
I a la nostra ciutat en tenim un bon cas, amb una situació també ben complicada, ja que el propietari de la SAD no col·labora pas a la reanimació d’un club com el CE Mataró EF que pretén, sense cap ànim de lucre, fer arribar el futbol als nens de la ciutat i a la vegada recuperar una mica el que s’havia perdut mentre el club s’havia escapat de les mans del soci. Veurem com acaba tot, però el que està clar és que, sense pecar de nostàlgic, crec que abans tot això del futbol era més bonic.
