Queden menys de 15 dies perquè comencin el Mundial de futbol de Brasil i les notícies que ens arriben de país de la samba i dels carnavals no són gens bones. Les manifestacions dels brasilers en contra de la celebració del Mundial a casa seva, cada cop són més multitudinàries i sempre acaben amb milers de ferits. Els brasilers i les brasileres ho tenen molt clar, mentre la gran majoria del país viu en la misèria i no tenen accés a la sanitat ni a l’educació, el país no es pot gastar una milionada per acollir un esdeveniment esportiu.
Brasil de la mà del president Lula es va convertir en una de les potències econòmiques emergents. Aquesta prosperitat econòmica li va valer per aconseguir els Mundials de Futbol del 2014 i els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del 2016. Però el creixement econòmic no va arribar a totes les llars del país, i com acostuma a passar, els de dalt cada cop són més rics i els de baix més pobres.
A Brasil el futbol és com una religió, i és que d’aquest país sud-americà han sortit alguns dels millors jugadors de tots els temps com Pelé, Sócrates, Zico, Romario, Ronaldo o Ronaldinho. La selecció canarinha és la que ha guanyat més mundials i els brasilers senten devoció pel seu combinat. Tot i això, la gent ha dit prou, i el futbol i el Mundial no poden amagar les desigualtats que hi ha en una de les nacions més poblades del planeta.
Fins ara els jugadors del combinat nacional s’havien quedat al marge, però l’altre dia un grup de 100 professors de primària van protestar davant l’hotel on es trobava concentrada la canarinha. Un cop l’equip entrenat per Felipe Scolari es dirigia amb el bus cap a entrenar, els manifestants van impedir que aquest marxés i van retenir-lo més d’una hora fins que la policia militar va desallotjar els manifestants a cops de porra. El lema dels manifestants era “un professor val més que Neymar” quanta raó que tenen...
