Aquest dimecres el Barça del Tata Martino va aconseguir davant el Llevant la classificació per a jugar les semifinals de la Copa del Rei. D’aquesta manera l’equip baugrana continua viu a les tres competicions, Lliga, Champions i Copa, una fita que sembla el més normal després del que ha fet l’equip en els darrers anys, però que semblava una quimera la temporada 2002-2003 quan Joan Gaspart era president, Louis Van Gaal entrenador i s’havien fitxat jugadors com Riquelme o Mendieta que van passar per can Barça amb més pena que glòria. Aquella temporada, com tots saben, va acabar molt malament i al final de la lliga ni l’amic Joan ni el tècnic holandès continuaven en els seus llocs.
Doncs bé, ara que l’equip funciona i que tenim la millor generació de jugadors de la història, hem de parlar de jutjats, denúncies, querelles i imputats. Cada dia tots els telenotícies tant de Madrid com catalans obren amb el mateix, i ningú diu que el Barça continua líder i que aquest any la lliga és de tres i no de dos, ja que l’Atlético de Madrid s’ha colat a la lluita entre els dos gegants del futbol estatal. Tampoc es parla que Messi ha tornat, ni tan sols que ara no marca i dóna assistències, ni del turmell de Neymar que de mica en mica es recupera. Bé, de Neymar sí que se’n parla, però no dels seus números ni del seu joc, només es parla del que va valer el seu fitxatge i de la comissió que es va embutxacar el seu pare.
Està bé que un soci demani explicacions d’una operació tan important com aquesta, ara, que tot s’acabi resolent als jutjats i amb el president del Barça dimitint a corre cuita, no és necessari. I tot és perquè les coses no s’han fet com calia. Si Neymar val 90 o 80 digue-ho i ja està. És del tot innecessari amagar i més quan vam regalar Eto’o i vam pagar 60 milons per Ibra, després d’això el soci del Barça és capaç d’assumir-ho tot.
Per tant parin de parlar de judicis i parlin de pilotes, perquè d’aquí a 15 dies torna la Champions i el City no és el Llevant.
