Aquesta setmana s’ha fet públic que Mataró acollirà la sortida de la segona etapa de la Volta a Catalunya. Això, perquè ens entenguem, és que l’Ajuntament i l’organització de la prova han arribat a un bon acord econòmic, que totes les televisions que tenen els drets de les proves UCI World Tour la poden retransmetre i que la comarca, acostumada a què Calella n’acollís sempre la primera etapa, tindrà la prova ciclista més important de casa nostra durant dos dies.
De retruc, la ciutat es posiciona en turisme esportiu –boníssim el fragment de la nota de premsa que descriu Mataró com a “ciutat mediterrània i en transformació contínua– i els quatre gats que ens agrada el ciclisme tindrem el privilegi de tenir, ni que sigui durant un matí, al nostre terme municipal, corredors de la talla de Chris Froome, Richie Porte, Alberto Contador o el Purito Rodríguez.
Encara recordo quan jo era petit que una prova –diria que la ja desapareguda Setmana– va creuar Mataró i em vaig emocionar en veure a Indurain passar pel Camí de la Geganta, el carrer de casa vaja. No fa pas tant, cinc anys, va semblar durant setmanes que el Tour passaria per segon cop per casa nostra però finalment una altra ciutat interior va pagar per l’esprint intermig i vam haver de fer cap a Arenys de Munt per veure passar la ‘Grande Boucle’. La notícia, què volen que els digui, a mi em va alegrar el dilluns.
Entenc la retòrica que diu que el ciclisme pot ser soporífer per la televisió i és radicalment efímer en directe. L’entenc. Però com en tantes altres coses, n’hi ha que només veient passar per davant els qui després endevinarem pujant el Tourmalet o en una clàssica de les Ardenes, ja serem una mica més feliços. Veurem com respon Mataró a aquesta segona etapa i com calcula l’Ajuntament el benefici en imatge i ressò que se’n treu. Al cap i a la fi, si volem ser capital esportiva, no estarà de més començar a compartir amb Calella el paper d’amfitrions de les grans proves comarcals.
