Una vegada passada la Setmana Santa la majoria d’esports d’equip ja encaren el tram final dels seus campionats. Dissortadament la majoria de gent de la nostra ciutat està més pendent del que li passi al Barça (que té les seves principals seccions embolicades per assolir la major quantitat de títols tant estatals com europeus), que no pas en el que els passa als nostres clubs. Han quedat molt enrere aquells anys cinquanta en que cinc i sis mil persones acudien el diumenge al camp de futbol, quan la ciutat només tenia 30.000 habitants, i també aquells anys seixanta en que la pista vella, el Palau i el Velòdrom s’omplien de gent disposada a animar els equips de bàsquet i d’hoquei patins.
I amb aquell impressionant suport el futbol es passà dues temporades seguides sense perdre a casa en una potent 3a Divisió, i el bàsquet i l’hoquei es passaren tota una temporada sense perdre cap partit a la seva pista tot i jugar a la màxima categoria estatal. Quina força que teníem!...
Actualment, en la majoria de casos, els ànims provenen únicament dels membres del propi club, siguin jugadors de la base o pares d’aquests, però és el que hi ha... i així els nostres equips han d’intentar assolir els seus objectius de la temporada. I alguns ho tenen complicat. En futbol, l’equip juvenil de futbol necessita un miracle per mantenir-se a la Divisió d’Honor i el primer equip tampoc ho té fàcil per mantenir la categoria, igual que el masculí del Platges de bàsquet... ben diferent que les noies que lluiten per pujar
Els altres (waterpolo, tennis taula, handbol) tenen la feina molt ben encarrilada, i ara mateix la gran alegria la podria donar l’equip de Club Hoquei Mataró que està situat en plaça d’ascens a l’OK Lliga. El dissabte té un partit important davant del Tordera i aniria bé que l’equip trobés el suport ambiental del que parlàvem. Som-hi!
